Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situat dalt d'un impressionant penya-segat de la Serra de Tramuntana, la Torre des Verger que la culmina va ser construïda el 1579 per defensar la costa i el poble de Banyalbufar de les incursions pirates, amb els diners assignats pel Gran i General Consell. A finals del XIX, la torre passà a ser propietat privada. Fou restaurada el 1995 pel Govern Balear, i avui està catalogada i declarada Bé d'Interès Cultural. S'hi poden contemplar imatges espectaculars de la costa nord de Mallorca, i els dies clars fins i tot el cap més occidental de l'illa de Sa Dragonera. Hi podem llegir un fragment del dietari de Jacint Verdaguer quan el 30 de març de 1884? Hi navegà per davant d'aquest tros de costa i un fragment del poema que Gabriel Alomar (Palma, 1873- El Caire, 1941) dedicà a enaltir la Costa Brava mallorquina.
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra: Excursions i viatges (Prosa) , 2003
Obra: Excursions i viatges (Prosa) , 2003
30 de març
A les set del matí passàvem davant la Dragonera, mes a gran distància. Més enllà domina lo puig de Torrelles, que encaixa de mans amb Puig Major. Los dos estaven clapejats de neu com de ramats de cabres.
Quines vestes tan hermoses les d'aqueixes muntanyes! Des de sos fronts baixen a sos peus i s'enfonsen en la mar, verdes, unes, de color dels rocs, altres. Quines cales s'obren entre elles tan falagueres! Quines siluetes tan pures, variades i hermoses les lliguen amb la blavor de l'espai! La terra i la mar juguen a qui es fica més endins, l'una en lo domini de l'altra, i avancen, reculen, s'envesteixen, s'afalaguen com dos infants, per batre's dintre un moment i abraonar-se entremaliats l'una contra l'altra.
Cap costa del món he vista tan bella, i això que n'he passat massa lluny per fer-me'n càrrec.
Autor:
Gabriel Alomar i Villalonga
Obra: La columna de foc , 2011
Obra: La columna de foc , 2011
La costa brava (fragment)
An el gran Cosmos s'incorpora l'ànima,
i com una aura de sotil dolçura,
de les antigues edats d'or serenes
un reconfort arriba...
Per moments tomben atalaies mortes,
castells vençuts que els temporals estimben
entre els penyals. I els vells turons en l'aire
austers i muts s'eleven.
A dalt s'aixequen les faroles blanques,
guaitant les naus qui en l'horitzó desfilen
i alçant com braços dins la nit pobra
llanterna solitària,
la llum que miren allà endins, dubtosos,
els mariners desconeguts qui passen
en la calitja de la mar inquieta,
vetllant sobre la proa.
Negres cavernes que socaven l'aigua
i on les nereides reposaven, dolces,
desfent en l'ombra dels fondals claríssims
les cabelleres verdes,
guarden visions de terrorífics monstres
fregant l'escata pels cantells i puntes,
apocalíptics animals qui semblen
despresos d'una gàrgola.
Altres indrets de Banyalbufar:
Indrets