Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Biniarroi, llogaret avui gairebé deshabitat, consta document com a alqueria el 1230. El despoblament s'inicià el 24 de març de 1721, quan les aigües subterrànies emergiren de sobte en gran abundància i estovaren els estrats argilosos sobre els quals estaven construïdes les cases del poble i les marjades dels horts pròxims a la font de Biniarroi. Moltes cases i marjades s'ensorraren i amb el moviment de terres, arbres i roques canviaren de lloc. Molts d'habitants fugiren espantats per no tornar-hi mai més. Malgrat aquesta mala fama, Miquel Ferrà li dedicà un poema que exalta tot de valors bucòlics que podem llegir en qualsevol punt del llogarret.
Biniarroi
Biniarroi menut
damunt una muntanya,
qui de l'altura es banya
en l'aire de salut.
El caminoi que hi mena
se perd pels sementers,
saltant costa a través
la ciquiola plena.
Veureu negres parets,
teulades rovellades,
cares d'infant rosades,
cuites de sols i freds.
A l'aura volandera
l'església obri el portal.
La plaça, amb un parral,
petita com una era.
Branquim de magraners
pels marges qui terregen,
i galls qui vermellegen
per l'herba dels llenyers...
Mes quan l'hivern s'hi posa,
dins el crepuscle viu,
el llogaret pensiu
guaita la vall reclosa.
Entela els olivars
una plovisca muda.
Munta la veu perduda
d'uns esquelleigs molt clars.
I en la fredor de l'aire,
el fum d'algun veí
per sobre el remolí
dels vells teulats s'enlaira,
damunt un cel igual
per on vaga indecisa
la fumerola grisa
d'uns núvols de Nadal.