Cant Quart (fragment)
Autor:
Guillem Colom i Ferrà
Obra:
El Comte Mal
(Poema en dotze cants)
, 1950
Cant Quart (fragment)
I es conta a la rodalia
que el dia que al món venia
el sol d'agost escaldava i es morien els ramats
al cor de la nit benigna,
duia la lluna mal signe.
i d'una febre maligna
enterraven les donzelles, enterraven els albats...
El nou Comte, amb l'altivesa,
heretava la feresa
del seu pare sempre en lluita, obstinat a fer la llei
als vassalls sense defensa,
que lliures per llur naixença
de servitud i remença,
no volien reconèixer cap més poder que el del rei.
Emparat amb ses franquícies,
delmes cobrava i primícies,
censals, alous i lluïsmes i tota mena de talls,
drets de molitja i fogatge,
als pobles del veïnatge.
i encara, per més ultratge,
disposava de la vida i, ai! de la mort dels vassalls...
Fills d'una Mallorca lliure,
avesats a campar i viure
a l'empar dels privilegis que el rei En Jaume els donà,
refermats amb la franquesa
que els atorgava amb llarguesa
la Casa barcelonesa,
el poble mal s'avenia a les lleis del nou tirà.
Sang indòmita i salvatge,
no es retia a l'esclavatge
—filla dels foners intrèpids que venceren els romans,
i de l'estirp sobirana
que portà a Grècia llunyana
la venjança catalana
i en les Vespres de Sicília la lliurava de tirans—.
Gelós dels seus furs, el poble
declarà la guerra al noble.
De primer una lluita sorda, com l'ardor del foc colgat
que a flor de terra camina,
i sense flam ni fum, mina
l'arrel del roure i l'alzina...
Fins que esclatà en el vilatge tot l'incendi d'un plegat.
