Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al carrer Constitució hi havia el palau de Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét qui va voler estendre els seus drets senyorials sobre Santa Margalida. De seguida, la veu popular l'associà amb el comte Arnau, denominant-lo comte Mal, i donà a peu a una cançó que en denunciava els mals usos. Es féu molt coneguda a Santa Margalida i a la possessió Galatzó de Calvià. El període de conflictivitat més intensa fou la tardor del 1647, quan, després de l'assassinat d'en Baltasar Calafat, síndic del municipi, els habitants de la vila, dirigits pels jurats s'aixecaren en armes, assassinant un oficial del comte i assaltant el palau. Guillem Colom del personatge i els fets en va escriure un llarg poema, El comte Mal, del qual proposem de llegir-ne dos fragments que tracta dels fets esmentats.
Autor:
Guillem Colom i Ferrà
Obra: El Comte Mal (Poema en dotze cants) , 1950
Obra: El Comte Mal (Poema en dotze cants) , 1950
Cant Quart (fragment)
Sota el peu de la muntanya,
sense merlets ni espadanya,
empina el castell la testa desafiant el mestral;
si és buit de pompa avui dia,
d'esplendor i de galania,
temps era temps que hi floria,
temps era temps que hi granava l'avior del Comte Mal.
L'ampla torre de defensa
sobre l'encontrada avença
arborant sobre les voltes sos blasons a sol i vent:
la flor de lis que els remata
sobre un camp de sang esclata,
mentre al costat —or i plata—
la lluna dels Pacs llambreja amb el seu minvant d'argent.
Grans barons, nissagues fortes
aixoplugà dins ses portes:
llurs feudataris poblaren l'alta muntanya i el pla...
Mes, senyors de mort i vida
dels de Santa Margarida
—uns vassalls de sang ardida,
rebels a tot esclavatge—, mai no els pogueren domtar.
Autor:
Guillem Colom i Ferrà
Obra: El Comte Mal (Poema en dotze cants) , 1950
Obra: El Comte Mal (Poema en dotze cants) , 1950
Cant Quart (fragment)
Però al Comte li sobrava
arrauxament i sang brava
per retre el fort adversari que li barràs el camí
a la primera escomesa:
més que àguila era au de presa
el Comte en sa jovenesa
i en sa manyopla escondia unes urpes de botxí.
Emportat vers el desastre
per mals consells del padrastre,
ordí, astut, una emboscada contra el síndic esforçat
capdavanter de la vila.
I un matí, a l'hora tranquil·la
que al cel d'hivern l'alba fila,
tombà mort d'arcabussada, ai las!, el pros Calafat.
Consumada la venjança,
s'alçà el poble a tall de llança,
envià el Virrei gent d'armes per posar el Comte en presó...
I tot sol i sense ajuda,
veient sa causa vençuda,
fugí el Comte a la perduda,
i través boscs i muntanyes, alta nit, a Galatzó.
Altres indrets de Santa Margalida:
Indrets