Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Entre els anys 1927-1939 s'edificà, gairebé de nova planta, aquest temple de traça basilical, segons projecte de Josep d'Olesa i Frates, empresa portada a terme pel rector Mn. Francesc Mas i Galmés. Del temple anterior (1759-1791) en resten el campanar, el mur i les capelles de la part esquerre, i la façana, que quedà integrada en el frontispici actual. La portada, amb una imatge del Baptista predicant és obra de Tomàs Vila, de l'any 1944. El portal lateral (1587), dins un arc ogival, pertany al temple primitiu del segle XV. L'interior té tres naus; sobre les laterals i el vestíbul hi ha una galeria amb balustrada que volta la nau central; els sostres de naus i galeria són d'enteixinat de Joan Ginart. L'absis és quadrangular amb volta de canó enteixinada; el mur central és cobert per pintures (1939-1948) de Pere Barceló, amb el naixement, predicació, martiri i glorificació de Sant Joan Baptista. A l'exterior sinó hi podem accedir és pertinent de llegir un fragment de les memòries de Miquel Gayà que explica les vivències quan amb el pare baixaven a la posada de la vila i freqüentaven, possiblement, l'església anterior a l'actual.
Teníem posada a la vila. I hi anàvem cada dissabte al vespre a romandre-hi, o bé els diumenges al matí, tan dematí que pel camí encara vèiem els estels. Jo, en el carruatge, m'embadalia de contemplar-los mentre la bístia trotava i corria. Els estels, dalt el firmament, també corrien com el carruatge, però en direcció cap endarrere, i s'esvanien en l'abisme sense fons de la meva innocència primera.
A la vila visitàvem sempre, invariablement, l'avia paterna que vivia amb dues ties fadrines. Les ties ens donaven berenar, a la meva germaneta i a mi, i ens entretenien mentre els pares se n'anaven de compres.
Abans havíem anat a missa. Record que un diumenge la missa era solemne, amb acompanyament d'orgue, i jo em vaig sentir commogut i en vaig demanar explicacions al meu pare. Com que era molt menut, el pare m'alçà en braços perquè veiés l'altar i el sacerdot, que aquell dia anava revestit amb casulla verda. Vaig preguntar què era tot allò, i el pare m'explicà que era el capellà, dient-me tot seguit si m'agradaria també ser capellà quan fóra major. Jo li vaig contestar que sí.
A mi, infant de foravila no gens acostumat a cap esdeveniment social, aquella esplendor religiosa em va transportar, amb tota la gentada que hi assistia devotament, amb tota la trompeteria de l'orgue que sonava amb tanta majestat, i amb el vistós paper que hi feia el celebrant. Per què vaig dir que sí al meu pare? Potser era un sí a tot allò que tocava la meva sensibilitat, a tot allò que sobresortia al comú de les coses de cada dia.
En tornar a la masia, ja hora de dinar, contàvem a l'altra àvia —l'àvia materna, que vivia a casa— totes les coses que havíem vist a la vila. Entre aquestes coses n'hi havia una que no oblidàvem mai, i era el nombre d'automòbils que havíem encontrat: un o dos, segons els casos i les circumstàncies, i, en ocasions extraordinàries, potser tres.
Altres indrets de Sant Joan de Sineu: