Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La casa on vivia Damià Huguet ocupa el cap de cantó entre els carrer Prim i el des Tren. En ser-hi al davant serà pertinent de llegir-hi un poema que ell titulà "apunt en blanc i negre" d'un Campos que s'estimava sempre, però, amb un toc d'ironia i d'esperit crític i, alhora, hi perfila una autobiografia de tons agres.
Campos: apunt en negre i blanc
Autor: Damià Huguet RoigObra: Antologia poètica , 1999
Campos: apunt en negre i blanc
Incapaç d'aglapir consells amb la memòria
consent desordenades rancors de tenir odi,
absent de mi, com impotent esclau de tota eufòria.
Aquí, que és Campos fins i tot quan som a fora,
m'espera sempre carta al meu carrer Ferrocarril, 40.
Escric en sec, com una arada que cerca el call de l'aventura.
Deixau, però, que cresqui magritxol i pàl·lid d'estatura,
amb ulls menuts color de terra, provocatiu i indòmit,
sempre acceptant el corc carnal i la tendresa absurda
d'aquest vestigi cruel de tornar vell potser a deshora.
Tanmateix en aquest poble meu, de braus i qualque fura,
impera sempre la bona llet del crit i l'oceà de la cultura
que tot foraviler a ritme d'escarada escura.
Campos sempre em convenç d'esser qui havent volgut volia.
Jo som un nus que ferma tot embull de lletra escrita
talment un sexe que sempre va de pedra dura.
Em cria un camp carnal, cru i patètic,
on en tot temps s'hi esborren amors toscs i lletanies
que van
molt part damunt el gest de voler fer del crit lletra menuda.
Em trobareu embriac si són mes de les onze,
penedit d'algun esquit que ha trencat olis,
llunyà dels amples llibres com un camp sense arbres
a on solqueja el puny de la robusta i catalana història.
No som covard de la memòria dels escrits
que aquests calls verds amb crueltat enceten.
Si de cas avorresc la fada gratitud i la decència vague
dels llemes de saló que fan fineses clàssiques,
cercant sempre llacors als camps mancats de sofre i aigua.
Voldria condemnar el meu esforç estrictament inútil
i aterracar, essent Aquell, els murs del mal amb lletra aspriva;
amar-me en tots, com un cinematogràfic cor
enravenat de bastes espermes mútues,
perquè els qui suren dins ginebres i somnis
enyorin sempre el roquissar color
de tot l'herbam que va de verd i fa pastura.
Paraula és agrair consentiments, estrictes adulteris
que vagin d'aquí enllà com un que amb llapis frissa.
De tan nirvi com som m'esper a mi, foraviler patètic.
Me'n vaig de pressa cavil·lant, esquiu, lletra futura
pel curt camí que mena a foravila sempre.
Si obriu la porta de ca meva amb arbres
trobareu sempre els fills que espolsen la tendresa
dels crus escrits d'aquest violent presagi
que els calls de fe han regatat amb ràbia.
Malgrat els versos i el furtiu coratge, acceptau-me inútil.
Si em voleu mal acudiu sempre
a la primera plana d'una foto única.
He volgut ésser en Damià Canova sempre: La resta és literatura.
Altres indrets de Campos:
Indrets