Cala Ratjada!
Autor:
Joan Santamaria i Munné
Obra:
Visions de Mallorca
, 1955
Cala Ratjada! Heus ací un altre nom que no oblidarem mai més; heus ací un altre raconet de paradís d'on no us mouríeu mai més, tampoc. Oh, Senyor: benaventurat aquell qui, fugint de les misèries i mentides del món, hi pugui descabdellar els dies i els anys en un èxtasi continu; benaventurat aquell qui, lliure d'angúnies i cabòries, s'hi avingui a esperar la mort amb els ulls ben oberts a l'infinit!...
Bo! Ja m'ha picat l'entendriment... I és que, mentre guaitava la mar assegut en un freu del coster de roques de sobre el far, ha anat caient la tarda, i la blavor del tabernacle de la cala s'ha empal·lidit a poc a poc i en la llisor de fai del cel han apuntat porugament els moquissos de llum dels primers estels de la nit. Els meus fills jugaven baix la platjola, i, de sobte, ha comparegut un pallard i ha començat a calar foc a les mates de càrritx, de coixins de bruixa i de garballons que creixen a les juntures del roquetam. Ja n'hi ha hagut prou; ells han volgut imitar-lo i aviat tot el coster s'ha convertit en uns reguerons de xeres i de blanques fumeres.
