Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest castell roquer fou manat construir, el segle XIV, per ordre del rei Jaume II. Apareix documentat per primera vegada l'any 1337 i la finalització de la construcció de la murada fou el 1386. El 1856, una reial ordre el declarà inútil i fou venut en subhasta pública. El 1983, l'ajuntament n'aconseguí la propietat. Situats en la part més alta i tenint una bona panoràmica de Capdepera i de tota la contada podem llegir el sonet que li dedicà Josep Carner, la descripció minuciosa que en féu Joan Santamaria i, finalment, un altre sonet de Joan Cabalgante.
Autor:
Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Llibre de sonets , 1991
Obra: Llibre de sonets , 1991
Capdepera
A Gabriel Melis
El llogaret segut damunt d'un coll ovira,
de l'una banda el mar tot vorejat de pins,
de l'altra el pla petit i dividit, on gira
un vent suau les fulles d'arbrets esmaragdins.
El vetllen dos pujols qui drecen llurs molins.
Amb l'innocent bleixar el llogaret respira;
quan li és el sol damunt té uns riures infantins,
i mira, i obre els ulls encar més grans, i mira.
Té Capdepera una àvia, que és un turó vellet,
amuradat, amb cases a on hi fa molt fred;
desertes, amb figueres de moro i atzavares.
Ja fóra Capdepera bon xic entremaliat;
guaita amb trapasseria l'espai, les ones clares.
Mes, com que sempre el mira la vella, fa bondat.
Autor:
Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Mallorca , 1955
Obra: Visions de Mallorca , 1955
El poble de Capdepera no és gaire gran, però és bell a tot ser-ho. Ho dic sense ditirambe. Cert que ja em comença de cansar d'haver d'emprar sovint uns adjectius tan còmodes. Ara que, no és culpa meva, perquè qualsevol que hagi de trescar gaire per aquesta illa aviat esgotarà els mots encomiàstics del diccionari i les fórmules d'elogi posades en circulació. Altrament, heu de tenir en compte que aquesta part extrema de Mallorca és de les coses més reeixides que han sortit de les mans de la mare naturalesa, i on es multipliquen a bocons i amb una força insuperable els millors panorames, els espectacles més engrescadors i els punts de vista sentimentals més diversos.
El turisme gairebé no la coneix, aquesta punta de l'illa. El turisme no passa més enllà de Manacor. No té cap noció d'aquests cims poemàtics de Capdepera, de la imponderable badia d'Alcúdia, de l'excelsa i idíl·lica badia de Pollença i de les muntanyes, valls i cales encantades d'aquella llenca de terra de Formentor que es fica mar endins i que d'ací estant hom afigura al lluny voltada d'un volvoreig de purpurina.
Guaiteu ara les casetes del poble de Capdepera arramadades a la soca de la vella ciutadella que hi ha al cim, com si cerquessin la frescor dels seus murs. Més us agradarà el poble, encara, si us decidiu a dardar pels seus carrers, que fan una olor salobrenca de polsina d'ones i un alè fort d'herbes de serra; uns petits carrers que tenen un plàcid silenci i una llum manyaga i sedosa.
Autor:
Joan Cabalgante i Guasp
Obra: Lírica de contraban , 2011
Obra: Lírica de contraban , 2011
Tarda al castell
Encara dus dins l'argentada testa,
merletada com el castell daurat
de Capdepera; el color morat
de les figueres de moro: una festa.
El segell del poble, la verge santa,
qui du, immaculat, un sol a la panxa;
ronda de soldats, peixos dins la xarxa,
alimara que al musulmà espanta.
Veig cromatismes del rost de la tarda,
albirats per les joves gabellines,
que vetllen la bellesa d'esmaragda.
Encara es perceb conquesta, penons
d'una pena d'horabaixa, gavines:
fortalesa brindada al mar de fons.
Altres indrets de Capdepera:
Indrets