Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A aquest priorat, situat a uns tres quilòmetres del nucli urbà, es vincula la fundació de la vila. El fundaren els monjos premonstratencs que, arran de la conquesta catalana (segle XIII), el fundaren. Fins al segle XV, la vila es denominava l'Almudaina i el nom d'Artà designava tot el districte territorial. El riorat d'Arta es va extingir el 1425, quan l'abadia mare de Bellpuig de les Avellanes, va permutar les possessions illenques pels béns que Joan Vivot tenia a la vila d'Os de Balaguer. Dels Vivot passà als Dameto i, el 1637, es crea el marquesat de Bellpuig, a favor d'un membre d'aquesta família. L'església, d'estil gòtic i d'una sola nau, és la part més ben conservada del conjunt. Hi podem llegar un poema de Rafael Ginard dedicat a la font de Bellpuig i un text de Gabriel Fuster Mayans que elogia l'indret com un dels més bells de Mallorca.
Autor:
Rafael Ginard Bauzà
Obra: Obra poètica , 1995
Obra: Obra poètica , 1995
La font de Bellpuig
II
Vora la Font de Bellpuig
que trabuca la rialla
llenegadissa, a l'estany
l'ombra és fresca i regalada.
Van a beure-hi els aucells,
s'hi atura a beure la guarda
de les eugues i gorrins
i jo hi bec qualque vegada,
palpant el rellum vermell
dels polls que surt a flor d'aigua.
I a l'hora que crema el món
Encès com un holocauste,
Amb la negra gerra al flanc
-una gerra centenària-
la molinera gentil
subtilment enfarinada
ve a cercar aigua a la font
que el dinar ja és a la taula,
fumejant els espirals,
sota la humil canyissada.
El color dolç de sa pell
Que és com sang amb llet mesclada,
La serenor de sos ulls,
Son pas ingràvid de dansa
us fan pensar que ella fos
una dea disfressada...
Se'n torna al molí cantant
una amorosa corranda...
La gerra va sanglotant
i amb les petites glopades
deixa senyat el camí
d'una retxa humida i llarga,
punts suspensius en la pols
que s'enclota als glops de l'aigua.
Autor:
Gabriel Fuster i Mayans
(Pseudònim de
Gafim )
Obra: Tres viatges amb calma per l'illa de la calma , 1952
Obra: Tres viatges amb calma per l'illa de la calma , 1952
Mig amagada dins un pinar motejat d'alzines, deixam a la dreta el que un temps fou ermita de Bellpuig, una de les poques edificacions romàniques que queden a Mallorca, avui convertida en corteres i estables.
Els monjos premonstratesos que dugué el Rei En Jaume del migdia de França, tengueren el bon gust de bastir el seu casat en un dels indrets més bells de Mallorca. Des de la carrera de Bellpuig, la vall d'Artà apareix amb tota la seva plenitud i suavitat panoràmiques. Fa uns quants anys, En Biel Alomar, l'arquitecte, i jo, anàrem a Bellpuig. Era un d'aquests matins humits, en què la tardor artanenca se us afica pels cinc sentits dins l'ànima. El cel era un poc daurat, el sol era d'una tebior dolcíssima i madura. Per tota la vall, les fumeroles dels formiguers es distingien de la boirina matinera, més ajaguda i cotonosa. No feia un alè de vent; la pau i quietud silenciosa eren completes. Semblava mentida que estàssem en guerra.
El meu amic, que mai no deixava el llapis ni el quadern de notes, després d'afalagar la meva petita vanitat de gall victoriós prenint-me un apunt —jo anava vestit amb aquell uniforme, tan personal com arbitrari i pintoresc, d'artiller de complemento y deporte—, va dibuixar unes motlures originalíssimes que hi havia en la que, un temps, degué esser la capella dels monjos-senyors d'Artà. Estaria content que encara Bellpuig pogués esser objecte d'una restauració.
Altres indrets de Artà:
Indrets