Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El recinte emmurallat de Sant Salvador d'Artà, conegut com l'Almudaina, es troba al turó del mateix nom de 182 metres d'altitud. A l'interior de les muralles s'edificà al segle XIX el santuari de Sant Salvador, en substitució de l'anterior temple que fou enderrocat perquè havia servit d'hospital pels afectats per l'epidèmia de pesta bubònica de 1820. Procedent de l'església de Bellpuig, des del segle XV el santuari acollí l'antiga imatge de la Mare de Déu de Sant Salvador, talla romànica de fusta policromada que fou restaurada el 1952. A l'interior del recinte hi ha dues cisternes, una davant l'entrada del temple del segle XVII i l'altre de construcció més recent a la placeta que hi ha a un dels laterals.
El recinte fortificat també és conegut amb el nom de l'Almudaina recordant el seu origen en època musulmana, tot i que alguns autors afirmen que la seva fundació es va produir en una època anterior. Després de la conquesta de Mallorca per Jaume I (segle XIII) la fortificació seguí utilitzant-se com a refugi i defensa dels habitants de la població. L'aspecte actual que ofereix el recinte es deu a la restauració realitzada el 1967. Hi podem llegir un fragment del poema dedicat a la Mare de Déu per Rafael Ginard i dues proses de to poètic de Josep Sureda i Blanes.
A la Mare de Déu de Salvador d'Artà (fragment)
D'allà dalt, veig les muntanyes
que són el cintell d'Artà,
i faixes de polls i canyes
que de les fresques entranyes
dels torrents, varen brollar,
i per in treuen ses manyes
els rossinyols, en cantar.
Els arbres, vives banderes,
vists des de l'alt mirador,
sembla que fan processó,
composts en llargues fileres,
de cap a Sant Salvador,
per mig del pa de verdor
dels horts i les sementeres.
Pel portell de Canyamel,
mar guaita i vos saluda,
tant si, en bonança, ajaguda,
va en mantell color de cel,
com si s'alça, remoguda,
i atupa, amb furor cruel,
la ribera cantelluda.
Sols de veure-us, cada cosa
vestit de festa se posa.
Xalen les fonts i aubellons,
s'encalcen els reguerons,
el pla somnia i reposa,
s'empinen les flors i aubons,
i les crestes dels turons
tornen d'or, de plata i rosa.
Lo que allà dalt, l'ull destria
sols explicar-ho podria
un glossador, si tenia
pensaments clars com la llum,
mots com a flors, amb perfum
i llecor de pagesia;
mots que fossin com un grum
d'encens que crema, oh Maria,
i el meu cant és com si amb fum
jo volgués pintar migdia.
Na Guideta és una fadrina falaguera, esvelta com quasi totes les al·lotes de la vila. Té els ulls grisos i li rosseja una mica el cabell. El nostre poeta En Josep Carner evoca la fina silueta de les noies artanenques, passejant per la Carretera nova, omplint de fresques rialles les hortes i els pomerars. Però, la seva gràcia gentil i vincladissa s'ha de veure pujant l'escalonada de Sant Salvador. És grat contemplar els estols de fadrines que pugen a saludar la Mare-de-Déu de Sant Salvador. Té quiscuna un posat de tanagra que recorda als ulls embadalits les normes clàssiques de la bellesa.
Els ulls pregons de Na Guideta, amarats de dolors, no es cansen de mirar l'ampla vall que s'estén a mà dreta fins a esbatanar-se en la badia de Canyamel, davant la mar que fita la llunyària de l'horitzó amb una ampla faixa d'un blau puríssim. Ondulen les muntanyes de Sant Jordi vestides de pins, i el Cap Vermell alça damunt la pelada curulla la vella talaia vigilant. Sortint de la vila s'estenen sinuoses les blanques vetes dels camins voltant pujols i encaramellant-se per damunt de les muntanyes. Aquest és el camí de Son Servera que s'estira, oneja i de cop desapareix com si l'hagués engolit la mar que guaita trapacera per sobre de Son Catiu. Aquell és el camí de Ciutat que prompte s'amaga i al qual hom creu endevinar-lo cercant el pas del coll a prop de la muntanya del Tresor que alça les puntes de la seva capulla de bruixot i amaga la dolçor de no sé quantes rondalles assaborides a la infantesa arran de la llar espirejant. Més a prop el camí de Capdepera deixa el torrent l'aigua del qual fa brillar el sol devora els Rentadors, per enfilar-se pels Pujols i abscondir-se tot seguit darrera la carena. El camí de S'Aduaia faixà les muntanyes del Recó endolades d'alzines i lluentes de la verdor dels pins.
A l'escala que puja al Santuari s'hi ha fet molta d'obra: es feren nous els graons; s'hi posaren els Misteris del Rosari, s'hi sembraren parres i es compongueren minúsculs jardins per les voreres. Però, l'escalonada serva sempre el seu aire de cosa inacabada, son aspecte interí. Són molts els que recorden amb recança la bella escala romàntica antiga. A la nova escala hi manca la col·laboració lenta i pacient del temps que posa belles patines fins damunt les coses més lletges. D'estiu el sol enlluernador brilla damunt les pedres i fa cloure els ulls; els ramells sembrats als costats es calciguen i s'agosten pel baf calorós del dia; les parres amb les soques nafrades aixequen inútilment les sarments un dia pampoloses, però ben aviat musties. Els externs que pugen a l'oratori queden totd'una sorpresos per la manca d'harmonia de l'escala que contrasta amb la bellesa suau i dolça del panorama que des d'allí s'albira.
Oh, com entra cor endins la suavitat dels nostres turons i pujols coronats d'alzines! La pau dels nostres olivars, la línia grandiosa de les muntanyes vestides de pins, i aquelles obertures del confí per on guaita la mar sempre tranquil·la vista des d'aquesta altura!
Altres indrets de Artà: