Plaça de l'Ajuntament

Arribam a Artà...

Autor: Gabriel Fuster i Mayans (Pseudònim de Gafim )
Obra: Tres viatges amb calma per l'illa de la calma , 1952

Arribam a Artà. La plaça on s'atura la camiona és d'una vulgaritat aplanadora. Baixen més passatgers, i en pugen d'altres. Encàrrecs.

S'acosta En Pere Francesc, que és un Terres, i s'acosta En Ganància, que és una altra institució artanenca i ambulant.

—Què! ¿Ha anat bé?

—Bé ha anat! —responem una mica copejats, un poquet encarcarats i tupats. El viatge és llarguet... per a Mallorca!

Els artanencs són gent amb fesomia ben personal. Pagesos, menestrals, indianos i senyors, tots tenen un sentit molt precís i definit de la jerarquització social. Per això s'entenen i s'han entès sempre, malgrat els assaigs d'agitació política d'algunes èpoques més o menys recents.

Ara ja queden pocs senyors a Artà; tothom que pot se'n va a viure a Ciutat o a San Juan de Puerto-Rico. La vida social, un temps molt activa, quasi ha desaparegut per complet. La gent fina fuig de les mosques, dels fems, de la pols i de la neurosi. Però s'equivoca. Artà és un poble, un dels pocs pobles, on encara es pot viure. Potser un altre dia diré per què. Ara no tenc temps, perquè hem de partir. Ens falten dues etapes. I encara ens aturarem a una altra plaça, la vella, que, a l'enrevés de l'altra, és un encant de desnivell i de caràcter. Hi hem arribat a força de voltar carrerons envitricollats. Només un Terres és capaç d'arribar-hi sense dur-se'n el referit de les façanes.