Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de la Transfiguració del Senyor es troba situada a la falda del puig de Sant Salvador i domina tot el poble d'Artà. De tradició neogòtica, s'inicià la seva construcció l'any 1573 per substituir l'església primitiva del segle XIII. De la balconada estant de la plaça de davant temple amb una òptima panoràmica podem llegir un fragment inicial del poema que Rafel Ginard dedicà a descriure el paisatge artanenc, el sonet de Josep Carner en què elogiava l'aire de les artenenques i un poema introspectiu de Joan Margarit evocant un a estada a Artá.
Autor:
Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Llibre de sonets , 1991
Obra: Llibre de sonets , 1991
Les artanenques
A Joan Alcover
Donzelles artanenques, sembla que us veig encara
diumenge d'horabaixa, disperses pels camins
de tres en tres, alegres, girant-vos desiara,
donant a les quintanes un aire de jardins.
Us agafeu pels braços amb lleu cadència clara,
els vostros cossos tallen el cel, esvelts i fins!
Una frescal serena vostres cabells amara,
ompliu els aires pàl·lids de riures argentins.
Els grans aubons us vinclen llur joventut rosada,
i us besa amb infinita recança perllongada
la senyorial bellesa del dia qui se'n va.
Voldria que amb les vostres garlandes me lliguéssiu,
oh hereves de les Gràcies, i a mes estrofes déssiu
aquesta gentilesa del vostre caminar!
Autor:
Rafael Ginard Bauzà
Obra: Obra poètica , 1995
Obra: Obra poètica , 1995
Paisatge artanenc...
Paisatge artenenc, que jo estim com s'estima una mare,
puix m'has engendrat a la vida de l'art i poeta
m'has fet: som fill teu! Oh paisatge artenenc que t'enconques
en mig d'uns serrals revinguts, com uns braços de pedra
que Déu reinflà i encorbà al teu entorn perquè et guardin,
tu ets el verger on poncellen les flors dels meus somnis,
esquiu i rebel als afanys de buidar-te en mos versos!
Tu m'has descobert la Bellesa, que seu vora el límpid
cristall llis i tou dels cocons, i divaga, serena,
pels horts, pollancredes, molins, senderols, siquioles,
i et posa una tendra i amable claror amb sa presència.
Oasi de pau, en l'inhòspit Sahara del viure,
on trob soledat per parlar, fer volar mes idees
—estels virolats— i on repòs en coixins de silenci.
Tu m'has ensenyat a llegir les vivents meravelles
que Déu deixà escrites en tu, per amor dels poetes,
amb lletres de flors i verdesca, de valls i muntanyes,
paisatge artanenc, llibre obert que, de tanta substància, crivelles!
Autor:
Joan Margarit i Consarnau
Obra: L'ordre del temps (Poesia 1980-1984) , 1985
Obra: L'ordre del temps (Poesia 1980-1984) , 1985
Record d'Artà
Lents passejàrem d'una estança a l'altra,
com si fóssim les peces en un joc
de cambres nues en el transparent
silenci de la calç a la penombra.
Conversàrem al peu de les palmeres:
el goig llarg i calmós de la paraula
reflectia la llum dels contraforts
banyats pel culte sol de mitja tarda.
La casa és l'espai clos dedins una àmfora,
i, en fer-se vespre, vagament somriu
el déu de marbre de l'arquitectura
en l'hospitalitat de les teulades.
Altres indrets de Artà:
Indrets