Torre de Paraires o d'en Carroc

Autor: Jaume I Conqueridor
Obra: Crònica o Llibre dels Feits , 1982

E anam-nos-en poc a poc tro sus a la serra de Portopí, e vim Mallorques, e semblà'ns la plus bella vila que anc haguéssem vista, jo ni aquells qui ab nós eren. E, en tant, atrobam don Pelegrí d'Atrosilo, e demanam-li si hi havia aigua on poguéssem la nuit albergar. E dix que oc, que ell havia vist entrar lo vell bé ab vint a cavall, e abeuraven, e ells eren quatre, e no els gosaren escometre. E anam a enant, e trobam aquella aigua, e aquí albergam la nuit. E dixem a don Nuno;

- Fe que deig a Déu gran fam he, que ui no mengé.

E dix ell:

- Senyor, N'Oliver ha parada sa tenda e adobat de menjar, e lla porets menjar.

- Anem -dixem nos-, doncs, on vós vullats.

E anam lla, e menjam. E, quan haguem menjat, veïa hom les esteles al cel. E dix don Nuno:

-Senyor, bon seria, si menjat havets, que anàssets a don Guillem de Montcada e a don Ramon. E dixem nos que fort bé ho deïa. E anam-hi; e haguem tortes e candeles, e trobam-lo que jaïa en almatracs, e un cobertor que tenia dessús; e estiguem aqui una peça plorant, e puis sobre En Ramon altre tal. E quan açò haguem feit, tornam-nos-en en la tenda de N'Oliver, e dormim tota la nuit tro al dia. E com venc al matí dixeren:

- Mudem-nos.

E dixem nós que assajaríem l'albergada, e vestim-nos nostre gonió e nostre perpunt, e metem los aragoneses d'una part e els catalans de l'altra, e la sèquia era en mig, e faem l'albergada tan estreta que no paria que hi albergàssem de cent cavallers a enant, si que les cordes se tenien entrellaçades d'una en altra, si que bé durà, per vuit dies que no podia hom fer carrera en la host.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976

Portopí és el port històric de la Ciutat de Mallorca. Després de les seves escales a la Dragonera i la Porrassa, l'estol del rei En Jaume fondejà a Portopí. Al llarg dels segles fou el centre mariner de l'illa, pel fet de constituir un bon recer i tenir drassanes a les seves ribes. A l'extrem del braç meridional de l'entalladura hi ha el far i el semàfor, que componen, amb les seves banderes, una estampa de vella litografia. La Torre de Paraires o d'En Carroc és un monument nacional que ara resta en sec, a l'arrencada d'un nou dic. Abans en una situació privilegiada, ha passat a un segon terme que no mereixia. En altres èpoques, des d'aquesta torre a la seva bessona de senyals, estenien, de nit, una cadena que tancava el portitxol. Després de segles d'abandó, Portopí, tornat a la vida ja fa anys, per las factories de la Societat Anònima Cros i pel fet de tenir-hi els dipòsits la CAMPSA, forma part de les noves instal·lacions portuàries.

Portopí, amb Es Corb Marí i el Terreno, S'Aigo Dolça, Son Armadans i Son Alegre, constitueixen una densa prolongació de Palma. Davant aquesta considerable concentració urbana, crescuda i multiplicada en tan pocs anys i gràcies sobretot al turisme, la costa dibuixa una petita badia molt polida, i damunt la corba deliciosa el castell de Bellver sembla presidir amb la seva elegància prodigiosa la ciutat flamant.