L'Hort del Rei

Municipi:Palma
Comarca:Mallorca
Coordenades: 39.567975, 2.646404

Aquests jardins deuen el nom  a l'hort del Rei, abans que a partir de 1900, s'hi edifiquessinn el Teatre Líric i el cafè Riskal, lloc de converses literàries freqüentades, entre altres, per Llorenç Villalonga. S'hi sembraven arbres fruiters, hortalisses, plantes medicinals i ornamental, per la qual cosa rebia la denominació d'hort. El 1847, es projectà l'actual carrer del Conqueridor sobre l'enorme solar que deixà lliure l'enderrocament del convent de Sant Domingo, per la qual cosa l'ajuntament demanà al Rei l'extrem de s'Hort del Rei, la zona on hi havia la casa de l'hortolà, per poder comunicar aquesta via amb el carrer Marina, actual Avinguda d'Antoni Maura, i amb la Costa de la Seu, la qual cosa fou concedida.

A partir de 1950, l'arquitecte Gabriel Alomar i Esteve proposà aquests solars i construir-hi els actuals jardins. El 1966 s'inicià el projecte començant a enderrocar-se els edificis citats anteriorment (l'emblemàtic Teatre Líric s'enderrocà el maig del 1968), així com la caserna de Cavalleria. L'element més notable dels actuals jardins és l'arc de les drassanes que sobrevola l'estany dels cignes, molt probablement d'origen àrab, que segurament conduïa des de la fortalesa fins al lloc on la nau esperaba. A l'època medieval, el mar entrava en aquesta zona i, barrejada amb la Riera, arribava, segons es creu, fins a l'actual Plaça del Mercat. En qualsevol punt de l'Hort podem llegir el poema que Blai Bonet dedicà a la recreació dels lligams de fra Anselm Turmeda amb Mallorca, un record de Baltasar Porcel i del lligam de Llorenç Villalonga amb el café Riskal i el fragment d'Una Arcàdia feliç, de Miquel López Crespí en què recrea el passat falangista dels germans Miquel i Llorenç Villalonga en un escena que es refereix a la plaça de la Reina.