De vegades, cap al tard...
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra:
Retrats de passaport
(dins Obra completa 17)
, 1970
De vegades, cap al tard, deixa l'ombra de la Seu i es dirigeix al Cafè de l'Alhambra, que és a l'entrada del Born, a la dreta. És un cafè una mica fred i comercial, amb una façana de vidres, en forma de gàbia. En aquest cafè, hi van els seus amics i hi passen els forasters: és la seva tertúlia habitual. Assegut davant la taula de marbre, els cambrers no li pregunten mai el que vol prendre, perquè és un parroquià que mai ningú no recorda que hagi pres res del que aquests establiments poden proporcionar.
— El senyor Biel Alomar — em deia un d'aquests cambrers — pot ser tan Barrufet com vulgui, però no pren cafè, ni fuma, ni demana mai cap licor, ni juga al dòmino, ni té cap vici, és un pare de família com pocs n'hi ha...
—És un Barrufet virtuós, sí senyor...
—Si vostè vol... Però si li hagués de ser franc li diria que valdria més que no tingués tan mala fama i que fes més gasto...
