Casa de Josep Maria Llompart

Autor: Josep Maria Llompart de la Peña
Obra: Converses amb en Josep Maria Llompart , 1993

Record una anècdota molt curiosa: amb motiu del primer estat d'excepció, es feien registres domiciliaris; varen començar per ordre alfabètic, de manera que jo sabia, més o menys, quan em tocaria. Aleshores en Bauçà vivia aquí baix i va venir el registre aquest. En Miquel Bauçà, fent cara de despistat, els va dir «No, és que ara no hi són... tal i qual... jo som el veïnat de baix, ara deuen haver sortit, i a tal hora segurament vendran, hora de dinar.» Em va telefonar immediatament i em va dir «Aquella visita que esperaves, ha vengut»... Bé, jo vaig venir aquí, vaig preparar tot el muntatge: vaig posar un retrat d'aquests de mon pare vestit de militar en primer terme; que es veiés clarament, i un llibre de Fraga Iribarne que es deia Horizontes de España, o no sé què dimonis, posat allà també, que el veiessin... Bé, la qüestió es que varen venir, varen fer el registre, no varen trobar res (afortunadament no varen cercar on jo em sabia) i al final havien d'aixecar una acta, necessitaven dos testimonis i jo vaig dir «¿Que sirve el vecino de abajo?» El varen fer pujar, va fer cara d'esverat («¿Què passa, què passa?») i va fer de testimoni tot seriós i tot bé. És un personatge, en alguns aspectes, molt cordial i jo el record sempre amb un gran afecte, a part d'una gran admiració.

Autor: Antoni-Lluc Ferrer Morro
Obra: Perfum de romanial , 1991

Sí, això que em conta, a propòsit d'en Llompart és ben cert: al final va penjar a la paret que no feia més pròlegs. ¿Quants n'ha pogut fer en la seva vida? Molts, moltíssims, fins a l'extrem que ell mateix en feia broma: «L'editor de les meves Obres completes —solia repetir— haurà de preveure un volumet per als meus poemes, un altre per a la prosa, i una dotzena per als pròlegs, prologuets i prologuins de tota casta i color». Com que en Moll es dedicava més aviat a la cosa de la llengua, qualsevol aprenent d'escriptor que sortís amb ganes de publicar se n'anava directament a l'editorial i hi encarregava un pròleg a en Josep Maria, que és un tros de pa.

Per això mateix hagué d'obrir aviat la barraqueta de crític literari, massa benèvol per al meu gust, a les pàgines del Diari de Mallorca. Sí, la generació dita dels 50, amb noms com Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet o Baltasar Porcel és el fruit de la seva doble tasca de prologuista i de crític. L'esplet, d'alguna manera, va brostar amb tota la seva força als anys 60. Un dels meteors, fugacíssim per cert, va ser el seu Flo, que participava an la tertúlia del Bar Tèrminus.