Monestir de la Real

Municipi:Palma
Comarca:Mallorca
Coordenades: 39.604475, 2.640306

Aquest monestir fou construït al cap de poc de la conquesta, l'any 1229, amb l'aprovació de Jaume I, qui demanà a l'abat de Poblet que hi enviés un grup de monjos. El comte Nunó Sanç donà a Poblet el lloc d'Esporles i cases i alqueries de Manacor i s'hi establiren un primer nucli de monjos cistercencs. Però no fou fins al 1239  que, per iniciativa del rei, s'instal·laren definitivament al lloc conegut com La Real, prop de Ciutat, que era l'alcàsser del comte Nunó Sanç. Era un paratge privilegiat, molt abundant d'aigües, ha estat sempre solcat per canals o fonts d'aigua (Font d'en Baster i Font de la Vila), això va esdevenir un dels motius més importants per la seva construcció. Els abats de la Real tingueren un paper important en l'administració eclesiàstica i política de l'illa.

Quan Llull decidí abandonar la vida mundana, es retirà al monestir de la Real, on romangué uns nou anys cercant formació teológica i pau espiritual. Després de rebre la inspiració divina a Randa retornà l monestir hi escriví L'art abreujada d'atrobar veritat. Més endavant, el futur Jaume II li donà un lloc a Miramar, que havia estat una granja de la Real perquè pogués dur a terme el seu projecte de fundar un col·legi per a l'ensenyament de l'àrab. Quan aquesta escola s'extingí, Jaume II retornà el lloc a la Real. La relació de Llull amb el monestir cistercenc es féu també palesa en el seu testament, el 1313, en el qual llegava al monestir un cofre amb llibres. Per a alguns autors, és versemblant que l'esperit cistercenc influís en el personatge del Blanquerna lul·lià, sobretot pel que fa a la fidelitat a un ideal que representa el protagonista. En el claustre del monestir o en la biblioteca lul·liana que es troba en un dels laterals podem llegir dos fragments de Vida coetània, de Llull, que es refereixen als seus lligams amb la Real i un de Llull: més lluny,  de Joan Torró novel·la dedicada a glosar la vida i els viatges del beat.