Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El poema 7 que clou Llunari del port (1953), de Josep Maria Llompart, va ser dedicat explícitament a la cunyada poeta Cèlia Viñas i hi consta que va ser escrit per a ella. Palma no conserva cap referent urbà de la vida de l'escriptora si no és aquest carrer que li fou dedicat. Seria un bon punt per recordar-la i llegir dos poemes seus i els que li foren dedicats per Marià Villangómez, Bernat Vidal i Tomàs, Josep Maria Llompart, i Baltasar Coll i Tomàs.
Autor:
Cèlia Viñas i Olivella
Obra: Del foc i la cendra , 1953
Obra: Del foc i la cendra , 1953
Matí de la dona
Ara s'encenen les roses
i el nacre de la pell fina;
quina angoixa més divina
sota les parpelles closes!
Són de llum totes les coses,
el bes fregadís suau
blanc de núvol i cel blau,
joia de viure i de riure,
joia de riure i de viure
feta illa de pau.
Autor:
Cèlia Viñas i Olivella
Obra: Del foc i la cendra , 1953
Obra: Del foc i la cendra , 1953
La bona cançó
La bona, la de l'aigua clara,
la de l'oratjol entre el verd pinar,
la del nin dormit que canta la mare,
la bona cançó voldria cantar!
La bona cançó de l'home que sega,
la de la suor del que pasta pa,
de la pluja el cant quan la terra rega,
la bona cançó voldria cantar!
La bona cançó del besar pausat,
del riure quiet iel dolç sospirar,
de l'amor tranquil com una amistat.
Mare, vent o amor? Pluja o front suat?
la bona cançó... Qui me la dirà
la bona cançó que jo vull cantar?
Autor:
Bernat Vidal Tomàs
Obra: El viatger. Obra poètica 2 , 2002
Obra: El viatger. Obra poètica 2 , 2002
Tractus
Senyor, que heu vermat de tendres
les flames de l'alegria
a la joventut de Cèlia!...
Senyor, si ens haveu fet lliures
de veure la nostra Cèlia,
foc, en cendra convertida;
vullau donar-nos consol
fent-nos viure la mentida
que ens nega la seva mort:
benamada morta viva,
esperam el teu retorn
d'una cèlica Almeria.
Autor:
Marià Villangómez i Llobet
Obra: Obres completes. Poesia 3 , 1986
Obra: Obres completes. Poesia 3 , 1986
En la mort de Cèlia Viñas
Silenci. Per què el dolor
com a paraula darrera?
I ara, en aquesta vorera,
silenci. L'extinció
d'una veu. La passió
no trobarà els mots mes tendres
on acostar-se i desprendre's:
bellveure, lluna, dofí,
pluja, mel, fonoll marí,
ja flors damunt d'unes cendres.
Què deia? A dins d'una cala
els ulls hi deixa... I després?
Es broden de tarongers...
Ja no canta la cigala...
Sobre els ulls s'ha plegat l'ala
i han vingut la nit, el dol.
Entorn del chor manca el vol
de l'alegria més pura,
i en va la pruna madura
i es desperta el rossinyol.
Autor:
Josep Maria Llompart de la Peña
Obra: Obra poètica , 1996
Obra: Obra poètica , 1996
7
In memoriam C.V., per a
qui fou escrit, fa temps
i temps, aquest llunari
I ara ja saps la mort, Cèlia Viñas
-ai aquell foc, foquet, cendra astorada.
Ara ja saps la mort. No et calen versos
ni ocells ni primaveres per alçar-la.
¿Ho veus? No s'ha aturat un sol rellotge
ni s'ha estremit la seda de la cala;
el vent, que desconeix la teva absència,
ajup les herbes del record...
Descansa
Nosaltres sols, amb tota la mort teva,
reprendem el camí.
Adéu, companya.
Autor:
Baltasar Coll i Tomàs
Obra: Obra poètica catalana , 2016
Obra: Obra poètica catalana , 2016
Adéu a Cèlia Viñas
L'últim adéu no és pas l'últim adéu.
Mn. Miquel Melendres
Pel foc que ha tornat cendra lluminosa,
per les guspires que han tornat estels,
pel vaixell i la rosa que han mort a un escut,
finit el seu florir a la ment divina,
on dormen, ara, un somni
bressolat per la mar
que s'esmicola en llàgrimes,
¿ha d'espigar silenci tremolós
la meva gargamella, avui, mirrada?
¿Dins l'aire-cel ha d'aixecar columnes
de mots deliquiosos?
El dubte em destraleja.
¿Silenci? Els malls de la dolor
reboten en l'enclusa enyoradissa
del meu cor.
¿Paraules?
La llengua està cenyida amb cent fermalls
que adrecen fulles d'èxtasi.
Un mot només sanglota en els meus llavis:
Adéu, amiga Cèlia,
fins a l'horta del Déu que fa el miracle
de que hi hagi clavells!
Altres indrets de Palma:
Indrets