La deixa del geni grec (fragment)
Autor:
Miquel Costa i Llobera
Obra:
Tradicions i fantasies
(Poesia completa)
, 2004
La deixa del geni grec (fragment)
Gentil i consirosa s'asseia davant d'ell,
a un feix d'herbes sagrades collides a la lluna,
la gran vident del poble, la verge Nuredduna.
Sos ulls irradiaven entorn somni diví...
Cenyia-li la testa un tany de romaní,
i en rulls ne desbordava la negra cabellera
flotant per ombrejar-li la faç dolça i austera,
Al cos li subjectava la vesta un cinturó
d'argent, damunt sa roba lluint, feia a la vista
llambreig de mitja lluna serena però trista.
Néta del vell jerarca, ja havia tingut bres
dins el sagrat recinte, i nina ja hagué après
de les antigues soques tot l'art dels sacrificis,
i d'herbes remeires, dels somnis i els auspicis.
Ella guardava els himnes, les veus i tradicions
de poble, i en nous càntics li deia ses visions
a on una alba nova pels cors apareixia...
Flor de sa raça, n'era la Verge poesia!
