Castell de Cabrera

Municipi:Palma
Comarca:Mallorca
Coordenades: 39.152515, 2.931906

Per Cabrera, al llarg dels segles, hi van passar fenicis, cartaginesos, romans i bizantins a la recerca de refugi, aliments i aigua. Al segle XIV, s'hi construí el castell per protegir-la i protegir, alhora, Mallorca dels atacs dels pirates berbers. Al segle XIX, durant les guerres napoleòniques, l'illa serví com a camp de reclusió per als presoners francesos   capturats en la Batalla de Bailèn (1808). Dels prop de 9.000 soldats que hi arribaren, només 3.600 presoners retornaren a França.

El 1891, a prop del port, va ser creada Vilacristina una colònia agrícola d'unes poques hectàrees. Posteriorment, l'illa fou venuda a particulars que intentaren repoblar-la i explotar-la agràriament, sobretot amb el conreu de la vinya, sense gaire èxit fins que a principis del segle XX fou expropiada per a ús militar. Finalment, el 1991, l'arxipèlag de Cabrera fou declarat el Parc Nacional Maritimoterreste per tal de preservar-ne la riquesa natural. És l'illa deshabitada més gran de la Mediterrània.

Situats en el terrat del castell, amb una magnífica panoràmica de la badia, els punts més alts de l'illa i el perfil de Mallorca en l´horitzó podem llegir: el text de Baltasar Porcel que fa una detallada descripció del castell tal i com el va trobar als anys seixanta del segle passat, abans de ser declarat Parc Nacional; un fragment de la novel·la L'emperador o l'ull del vent, que recrea l'arribada dels presoners francesos al port cabrerenc; una nota de dietari de Valentí Puig (Palma, 1949) i, finalment, el poema cançó que Tomeu Penya (Vilafranca de Bonany, 1949) va escriure en el marc de la campanya popular per a salvar l'illa de caure en mans privades i ser urbanitzada.