Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Font Soleia es troba al vessant est de Sant Llorenç del Munt, en el camí homònim que neix en un revolt del Camí dels Monjos, anomenat Pi del Vent, i s'acaba a la Canal de Santa Agnès. Aquest camí només es pot recórrer a peu des del final de l'extrem nord del pla de Sant Llorenç. Per arribar a aquest lloc literari, cal preveure una caminada d'aproximadament tres quarts d'hora. L'origen del nom d'aquesta font rau en què el sol hi toca durant gran part del dia. Amb el títol de Soleia, Agustí Bartra, recollí les tres rapsòdies dedicades a Garí, Arnau i Ahab. De la primera, presentem dues cançons per ser llegides en aquest indret. El poeta, bo i entroncant la seva poesia amb el propòsit mitificador de poetes clàssics com Homer, Píndar o Ovidi, personifica la font i la converteix en una mena de deessa-font del segle XX. A més a més, podem llegir un breu poema de Francesc Vila i Plana que ens indica el camí per arribar-hi.
Cançó de Soleia (IV)
Soleia de les boscúries,
Soleia de les ciutats,
donzella de les vedrunes,
genoll de les soledats.
Tinc els cabells d'aigua llarga,
Tinc la passa sense son.
Tinc un gest ocult de saba.
Tinc un nom d'atzar i font.
Escorcollo tot crepuscle
i recordo, entre cascalls,
les llàgrimes de la fusta
i l'èpica dels vitralls.
No sóc carroll de verema,
la llarga nit no m'ajup.
D'Homer va néixer ma trena,
de la sang, el meu parrup.
Cançó de Soleia (V)
Escric amb lluernes blaves,
xiuxiuejo com l'arrop
i l'empremta dels meus passos
va del coturn a l'esclop.
Sóc la qui serva l'espurna,
virginitat de l'espai,
garba d'eterna cintura,
cabellera de desmai...
I la boca que comença
a bufar des de l'ermot
alça mon ànima: immensa
volva de sec escardot!
Camí de la Font Soleia
Cingle, camí.
Font, rajolí.
Aires i cels i espadats;
verdes, totals soledats.
Cingle, camí.
Sobtadament la Soleia
dintre d'un marge somreia
cara al llevant carmesí.
Cingle, camí.
Altres indrets de Matadepera: