Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va ser projectat per Josep Domènech i Estapà i va ser inaugurat el 1894. Es construí sobre l'antic solar del col·legi dels jesuïtes. A la planta baixa es va habilitar un local per a fer-hi espectacles, els beneficis dels quals servissin per a sufragar les despeses de l'entitat. El 1899 va obrir-s'hi el Cine Martí, essent la primera sala de la ciutat expressament construïda com a cinema. El 10 de desembre de 1906, reformat, va obrir com a Cine Poliorama, tot i que alternava el cinema amb funcions de teatre. La capacitat era llavors de 630 butaques, i la decoració era de Moragas i Alarma.
El 21 de març de 1935 s'hi estrenà La Rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra. Durant la Guerra, incautat per la CNT-FAI, va ser escenari de tiroteigs protagonitzats per membres del P.O.U.M. i la C.N.T., que George Orwell va narrar a Hommage to Catalonia. Situats en l'entrada o bé al vestíbul, on hi ha instal·lat el poema objecte "Rellotge il·lusori" de Joan Brossa podem llegir un fragment del discurs que va fer com a president dels Jocs Florals de Barcelona de 1985, i tres breus poemes dedicats al pas del temps.
[...] En art, senyors, hi sobren les repeticions. La vida és un procés, i un clixé implica una ruptura. Només hem de concebre la modernitat en un sentit d'avançada. [...] Darrerament he pogut realitzar dues experiències que m'han interessat molt: situar poemes visuals en espais públics i incorporar-los a l'ambient. Que jo sàpiga, són els únics experiments que s'han fet en aquest sentit. El primer es titula Poema visual transitable, en tres parts i és emplaçat a l'entorn del velòdrom d'Horta; el segon es diu Rellotge il·lusori i el podeu veure instal·lat al vestíbul del Teatre Poliorama. [...] M'he permès de mencionar aquestes obres perquè demostren les possibilitats immenses de la poesia experimental contemporània. [...]
Poema
La boira ha tapat el sol.
Us proposo aquest
poema. Vós mateix
en sou el lliure i necessari
intèrpret.
El temps
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
–ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
Tic-tac
Allò que comença és
des d'aquest moment
allò que acaba;
allò que fineix és alhora
allò que arrenca.
Altres indrets de Barcelona: