Col·legi de Nobles de Cordelles (Rambla)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.384392, 2.170562

Estava situat en el xamfrà del carrer Bon Succés amb la Rambla, a la banda de mar, fent costat  al col·legi dels jesuïtes, situat a continuació de l'església de Betlem. També ocupà l'edifici de l'altra banda del carrer. Just tancant la Rambla, hi havia la seu de l'Estudi General o universitat, que n'ocupava  l'espai de la capçalera a tocar del portal amb les torres de Santa Anna.

D'inspiració renaixentista, va ser fundat pel notari Joan Cordelles el 1530 amb llicència del papa Climent VI, permís confirmat per l'emperador Carles V el 1533. El 1635 va ser ofert a la Companyia de Jesús que regia la veïna església de Betlem encara que a causa de la guerra no n'agafarien la direcció efectiva fins al 1662. Va adquirir gran prestigi en la formació dels fills de les classes privilegiades de Catalunya, com el baró de Maldà, escriptor del famós dietari Calaix de Sastre, el seu pare Antoni d'Amat i el seu oncle Manuel d'Amat, el qual seria Virrei del Perú.

A partir de 1717 tant el col·legi de Cordelles com el de Betlem intentaren suplir les universitats catalanes dissoltes per Felip V. Durant el segle XVIII el col·legi assolí una gran importància malgrat que no fou fins a 1761 que el vice-rector va rebre el títol de rector independent del de Betlem.

En el moment de l'expulsió del jesuïtes hi residien 60 alumnes. Es va intentar la seva continuïtat, però finalment va tancar. quan va ser expropiat als jesuïtes, Carles III va cedir part de l'edifici a l'Acadèmia de Ciències i la resta es llogà com a dipòsit militar i caserna el 1776. Venut el 1807, fou enderrocat i al seu lloc s'hi construí l'actual Acadèmia de Ciències. Avui dia, la RACAC té la seva seu a Barcelona, al número 115 de la Rambla dels Estudis, nom que ve dels estudis que s'impartien al col·legi, en l'edifici obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, inaugurat l'any 1894. Situats al davant podem llegir una anotació del dietari del Baró de Maldà que parla d'alguns dels il·lustres professors que hi dissertaren, entre ells Joaquim Esteve i Sunyol culminador d'un important Diccionari català-castellà-llatí, i Ignasi Torres Amat autor de les fundacionals Memorias para formar un diccionario crítico de les escritores catalanes.