Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest pla, on la Rambla s'eixampla i sembla que faci de rebedor del port, no ha estat sempre així. Fins al 1774 en aquest punt hi havia una muralla que separava la rambla del port. Rep aquest nom pel fet que a finals del segle XVI s'hi construí l'antic teatre de la Santa Creu. Situats al bell mig del Pla podem llegir diversos textos que fan referència a la Rambla en la seva globalitat: un poema satíric de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) que ens la mostra en els aspectes més populars dels anys trenta; una prosa de la mateixa època de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) que ens descriu el recorregut de Canaletes fins al mar donant tots de detalls urbans i humans que li proporcionen idiosincràsia; un poema de Camil Geis (Girona, 1902- Sabadell, 1986) que en destaca la riuada humana que sempre va amunt i avall i dos fragments de novel·la de Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003) i Robert Saladrigas (Barcelona, 1940), Les històries naturals i Aquell gust agre de l'estel, respectivament, l'acció de les quals, en èpoques diferents, transcorre en aquest punt de la Rambla.
Autor:
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Rambla espessa i embrutida
de rialles estridents;
pellerofes a les dents,
cacauet sense mentida.
El pessic salta i alterna
amb el braç arrebossat
i amb les galtes de soldat
que du el baf de la caserna.
Rambla, vides escaldades
sense gota de control,
alegries de futbol
i begudes disgustades...
Rambla absurda de la nit,
com més avall més neguit...
Mig podrint-se, mig desfent-se,
amb l'anunci lluminós
de color de vidre fos
i color de verd de menta...
Rambla viva, tempestats
de rosegons i arengades,
de cabells oxigenats,
de joies falsificades...
Rambla de boira i enyor:
violins a les aixelles,
dispèpsia, mareig sonor,
i la farsa de l'amor
i la pau de les estrelles.
Rambla de sempre, amb l'esquena
guarnida de gallardets,
amb els caus de tota mena,
i amb els plors i amb els xiulets...
Rambles, venes inflamades,
cementiri de neguits,
que has aguantat tots els crits
i totes les garrotades.
Rambla nostra tan banal,
i tan tèrbola i tan clara,
que Déu te guard de mal
i et faci més nostra encara.
Autor:
nocontent
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Rambla amunt i Rambla avall
Confosos entremig de la gentada
que va baixant tumultuosament,
ens sentim ones d'una gran riuada
i ens deixem emportar per la corrent.
Som ones del gran riu d'aquesta rambla
tots els que ens hi movem amunt i avall.
Onada és el cavall que trota i ambla
i el cotxe que segueix rere el cavall.
Onada impetuosa és el tramvia,
farcit de carn humana, trepidant,
i l'auto que davalla amb més follia...
Onades que se'n vénen i se'n van!
Corrent que es va fent dolça o agitada
i que ara es va engrossint i ara decreix.
Que munti o que davalli, la riuada,
tot ve que desemboca allà mateix.
Ets tota tu en les Rambles, Barcelona...
Davalla una riuada secular
i, endut pel corrent, hom s'hi abandona,
sabent que tots els rius porten al mar.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets