Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest turó situat a tocar el Castell de Farners, amb una altitud de 442 metres, és un dels punts georeferencials de les estades de Joan Vinyoli a Santa Coloma de Farners, sobretot quan feien excursions estivals i es referia a aquests paisatges en la seva obra. Hi podem llegir "L'arbre incandescent", de Joan Vinyoli en què destil·la tot el que ha passat al llarg de la vida sempre superant els diferents trencacolls que se li presentaven. També ens podem servir de lectura una prosa del poeta en què reflexiona sobre la dicotomia de viure i fer poesia amb el rerefons de la vida i les experiències de la Selva de la seva joventut i un fragment de la cantata que Núria Esponellà dedicà a la ciutat.
L'arbre incandescent
Hem caminat solcuits per graves remorejants,
hem flairat els matins de vent salobre i d'espígol,
hem tocat els vermells enfervorits del vespre,
hem ressonat com cisternes buides
que es van omplint amb aigua de pluges ancestrals.
Hem explorat, hem descobert escales
molt dretes, de cargol, les hem pujat; a cada
graó perdent-nos per un altre temps,
cap a renéixer.
Hem arribat a dalt
del campanar: penjant-nos de les cordes,
hem tocat a destemps. Hem afollat les òlibes
i d'altres aus.
Hem travessat les nits
plenes d'espai, obertes, hem mirat abismes,
profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.
Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.
Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant. [...]
Parteixo, doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars beneits!, rouredes estimades! laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol, Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i Jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i cop sento només el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd. [...] Pel relisser que baixa des del trencat fins a la bocana del gorg, l'estiu, a poc a poc, es despenja. Lianes, selva de goig, quietuds meves! [...]
Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d'una el vent d'aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb mes pura veu.
Les fulles grogues vacil·len o ja encatifen els camins humits, vora torrents amagats al fons de les clotades. Castanya i gla són a l'abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals.
Santa Coloma, verda, la terra generosa
t'ha donat el rocar i el sotabosc sorrenc,
el cirerer d'arboç, les resistents sureres,
el pinar perdurable i la ufana del bruc.
En la delicadesa dels castanyers terreges
i a les branques d'alzina estires el teu vol;
en esbarzers de móres, on grana la ginesta,
pareixes fills a l'ombra del sotabosc.
Fills de sota el rocar, els colomencs et serven
perquè et saben el nom i l'origen antic,
els terrals i els poblets que et configuren:
Sant miquel de Cladells, Castanyet i Vallors,
Sant Pere de Cercada i el veïnat d'Avall
i un escampall d'ermites que vetllen els camins:
al sud, Santa Victòria de Sauleda,
Sant Salvi, Sant Andreu i Sant Marçal,
i l'Alt Turó del vent on reposa Farners.
Altres indrets de Santa Coloma de Farners: