Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al mas Espriu de l'Esparra, hi tenia els orígens familiars Salvador Espriu. Després de la ruïna de l'hereu Espriu, va passar a mans dels Bertrana i fou aquí on Prudenci Bertrana s'establí llargues temporades per fruir de les caceres i de la pesca i hi pouà molts dels personatges que poblen les seves narracions i novel·les. El millor accés el tindrem no pas de l'Esparra estant sinó per la carretera que va a Santa Coloma de Farners. Sortint de Riudarenes, s'ha de tombar passat el pont, a mà esquerra, i prendre una pista de terra que indica can Calçada. Al cap de cinc quilòmetres s'arriba al mas Espriu (Aspriu en la ficció novel·lesca de Bertrana) quan la pista fa un giravolt pronunciat cap a la vall de la riera i el camí esdevé menys transitable per a un vehicle normal. A la banda de dalt de la pista hi ha can Colomer, mas també citat en els textos de Bertrana amb el nom de Sunyer. Podem llegir-hi, acarats que serem a la façana principal dos fragments de L'hereu i un de les memòries d'Aurora Bertrana.
Davant d'Innocenci s'escalonaven, en davallada, les feixes d'un quintà interminable, amb rengleres de sarments i de moresc. Al fons, lliscava la riera, i, a l'altra banda, en direcció a ponent, es perfilava una carena de muntanya alterosa que tallava l'horitzó. Era poblada de suros vells, colossals, i, sobretot als capvespres, llurs siluetes reproduïen mil formes diverses i extravagants. Especialment suggestionava Innocenci una mena de fantasma heràldic; una àguila bicèfala, a punt d'emprendre el vol, que es destacava del conjunt.
Arribaven al mas a posta de sol. Els pares d'Innocenci i la dona del masover els felicitaven.
En un dient de parenostre, barbs, anguiles i granotes eren nets, esbandits i tirats a la paella.
Encara amb llum de dia s'improvisava una taula al defora, a la fresca, sota el plàtan, i els senyors de ca l'Aspriu eren convidats a participar d'aqueix àpat que tots els pagesos de la contrada haurien considerat digne d'un rei.
I en veritat que la gran paellada rossa i fumejant, servida en plat-girador de llauna sostingut per uns estalvis i devora una plàtera de tomàtecs i pebrots tot ben oliat, i una llenca de coca, era quelcom regi.
Tan ben entreteixits estaven els peixos grossos amb els petits i amb les cuixes de granota, que feia llàstima d'espatllar un tan bell mosaic. Però els dits dels pagesos no tenien aturador i anaven escrostonant-ho. Els trossos pinçats carrisquejaven entre les dents llurs i eren engolits espines i tot.
Durant l'estiu, els Bertrana, pare, mare i tres fillets, anàvem al mas Espriu, de l'Esparra, on solíem passar dos o tres mesos amb el bavi. La casa, que compartíem amb els masovers, era gran, molt antiga i ben situada. Davant la façana hi havia una placeta ombrejada i perfumada per dues velles í esponeroses acàcies. Des d'allí hom veia una ampla vall que davallava entre pujols i serradells devers la plana boscosa de Sils i de Maçanes. A l'estiu —mai no hi havia anat a l'hivern— el paisatge es componia d'una gran varietat de verds sota un horitzó espaiós amarat de llum.
Jo tenia el dormitori en els baixos de la casa: una cambra rústega amb espesses parets emblanquinades i granelludes sense altra obertura que una espitllera situada al capçal del llit. Per la banda de fora, l'espitllera era molt estreta, però per la part de dintre s'eixamplava formant prestatge. Jo hi deixava el candeler encès en anar a dormir, i també després d'haver-ne apagat l'espelma. [...]
Un altre esdeveniment important de l'estiu, a l'Esparra, era la pela del suro. Els peladors, en arribar al bosc, es construïen les cabanes que els servirien d'aixopluc durant tot el temps de la pela. S'hi feien el menjar i hi dormien.
El bavi marcava les alzines que s'havien de pelar. El pare fumava i xerrava amb els peladors; jo, al costat del pare, era tot ulls i orelles. Les alzines destinades a la pela duien dos grans solcs verticals, marcats al flanc, on els picadors destralejaven fins que l'escorça restava separada en dues meitats. Llavors hi introduïen el mànec de la destral i forcejaven fins que es desprenien de l'arbre. Tot l'alzinar cruixia i retrunyia, tot el sòl era escampat de pannes i els arbres pelats tenien un aspecte sinistre, com homes escorxats de viu en viu.
L'aspecte del campament resultava més confortable. Prop de les tendes s'escampaven els atuells de cuinar: el trespeus, l'olla de terra, la bóta de cuir, la cullera de fusta, el paquet de tabac, la capsa de llumins...
Altres indrets de Riudarenes: