Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest era un antic hostal del camí ral que ja existia a principis del segle XVII. El 7 de desembre de 1536 l'emperador Carles V, procedent del port de Palamós i amb destinació a Barcelona, s'aturà en aquest hostal. Fins a mitjans del segle XX, el vell hostal funcionà com a casa de pagès i, a finals d'aquest segle, després d'un període d'abandó, fou restaurat i rehabilitat com a habitatge particular. Al tenir-lo a la vista de la carretera d'Hostalric a Sils estant, abans del quilòmetre 5, hi podem llegir un fragment de Proses bàrbares, de Prudenci Bertrana que hi fa referència.
I aquell pont de Maçanet, el pont més sinistrament empatinat i llòbrec, de carreus més ronyosos i més abrigats de molses i falgueres que jo hagi vist en ma vida; i aquells turons, de més enllà enrodonits i bruns com cràters apagats, on s'encasten casalots de mala mort; estranyes terres de conreu, llises i sense una mata, de color de pedra tosca; i aquell famós hostal de l'Arrupit, d'enfront, a l'altra banda de riera, avui desemparat, a la porta del qual els gossos, poc avesats a veure-hi gent, aborden com mals esperits i on sols de tard en tard s'arrisca a entrar un carreter per demanar una tirada d'aigua; i aquelles tres creus de més amunt, gravades en el frontis d'una penya, al peu mateix del camí ral abandonat, memòria tràgica d'un afusellament, que mans pietoses i inconegudes curen d'enfondir a mesura que les pluges van menjant-se la greixina roja de la roca; tot això, i la vella torre heliogràfica en runes, alberg d'esparvers que domina la immensa llargària dels serrats plantats de carolins, bé justificaven el meu vagar fantasiós.
Oh!, no tinc pas cap dubte que l'aspecte dels llocs influeix en les ànimes perverses i que les premeditacions criminoses esclaten en acció en trobar-se en un escenari apropiat.
Així m'explicava que aquells fondals, plens de reclots, d'insòlites boscúries, de vestigis lacustres, de terres vulcanitzades, de sorres falses, de llots i aigües verdes tan condormides que difícilment podríeu endevinar cap a on s'escorren, redossats per gegantines serrallades de gresers i penyalars, sumits en ombra eterna, fossin propicis a suggerir els crims i embruixaments.1
Teoritzant teoritzant, tocaren dotze hores en un campanar llunyà: segurament el de Maçanes. Ni un raig de sol no m'havia desentumit.
1 Recentment, en una casella de la via, a un quilòmetre de l'estació de l'Empalme, un minyó de l'Esparra, que tornava d'Hostalric, va ésser mort a punyalades i després cremat per un escamot de vagabunds. Heus aquí una gesta esgarrifosa que difícilment s'hauria comès en cap altre lloc de la província de Girona. (Nota de l'autor.)
Altres indrets de Riudarenes: