Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta petita ermita, dins el Parc Natural del Montseny, ja és esmentada en el segle IX. En alguns textos apareix com a Abadia de Sant Martí de Riells. Reestructurada al segle XV i ampliada al XVIII, ha sofert importants reformes a les dècades centrals del segle XX, que l'han alterada notablement. Destaca la portalada, reaprofitada de l'edifici romànic original, amb una arquivolta cilíndrica llisa recolzada sobre dues columnes amb capitells esculpits amb decoració de caràcter floral. En aquesta abadia, hi va viure bona part de la seva vida Pere Ribot. Sota el seu aixopluc, durant anys, s'hi van fer reunions clandestines i concursos literaris, com refereix un text d'Albert Manent que hi podem llegir. Ribot, a més a més, hi escriví bona part de la seva obra literària. Per això ens podem servir com a lectura central tres poemes seus que tenen com a tema l'abadia o el Montseny és en general.
Nit de lluna a Riells del Montseny
On sóc? Quin paradís se'm bada als ulls?
I quina vall més dolça! O melodia
d'una mar de verdor sense esculls!
Morí tota dolor per l'alegria
d'un gran oblit del món, que la dolor
dorm en la nit sense boirines
colgada amb pomes camosines
i de castanyes de tardor.
Qui l'ha petjada, no l'oblida més.
Té el palp de Déu en tot, car Déu hi és
en aigües, ombres i castanyers.
Repòs de la matèria, que crida
repòs. Ossos i nervis són en mi
cantant la vida,
vall i muntanyes d'Adonaí.
Respira en el misteri i en el foc
de l'extasi. Jo hi planto tabernacle.
Oh escala de Jacob, bell és el lloc:
verd d'aigües i de fulles, en bell joc.
Edèn encara verge, tot miracle!
Els blats que onegen amb la userda
i l'aire que davalla del Mourou,
vessen de flaire verda
els narius de la vaca i el bou.
1974 Paisatge del Montseny
Tot és pur com la teva aigua,
tot és verd com el teu cos,
eternitat en repòs,
i jo, rossinyol de l'aire.
Quin silenci en la teva ombra
que m'abriga l'esperit!
Sóc rossinyol de la nit.
Visc al país de les pomes.
Quan el vent de la muntanya
fa sentir les seves veus,
sento créixer l'herba als peus,
sóc ànima del paisatge.
Bé s'ho valen la tortura
del traüt de la ciutat
un moment d'eternitat,
i Déu que et dóna la fruita.
Aquarel·la del Montseny
Aquí no hi ha roses ni lliris,
però hi ha aigua de la neu.
Cal que respiris,
home de Déu,
aquesta olor d'eternitat:
el blau del cel i el verd del prat.
Aquí no tens altra música
— com un antic i amable pont—
que l'ampla pica,
la vella font
que dóna et to d'aquest terreny
i és una entranya del Montseny.
Puja el ramat a la carena,
que és fresca l'herba de l'estiu.
Jo en faig l'estrena,
contemplatiu:
que sempre m'ha donat frescor
i que em recorda el Bon Pastor.
Un acte memorable de la trajectòria de mossèn Ribot com a rector de Riells es la «Festa poètica pro abadia de Sant Martí de Riells», que se celebrà el 1954 i aplegà centenars de persones. Calia demanar permís governatiu i no l'haurien donat. I ell s'inventà el pretext que seria una festa per remodelar l'esglesiola i per fer un homenatge a Verdaguer. Jo hi era. I recordo que fou una festa d'apoteosi i gairebé de normalitat, celebrada a l'aire lliure, sota l'arbreda de can Merlet. La guàrdia civil, entre atònita i recelosa, veia l'abrandament, sentia la Coral Sant Jordi, les sardanes i els discursos en català, que tenien un to d'aparent normalitat. Joan Triadú, un dels tabús de l'època, hi féu de secretari i entre els premiats hi havia Carles Riba, Ferran Soldevila, Joan Fuster, Blai Bonet, Jordi Sarsanedas, Maurici Serrahima, Josep Miracle, Felip Graugés, Esteve Albert, Antoni Sala i Cornadó, Manuel Nadal, Osvald Cardona i Frederic Pau Verrié. Una autèntica síntesi dels escriptors i investigadors que privaven més en aquella meitat de la dècada dels cinquanta. Un volum publicat l'any següent rememora aquella gran diada que cal considerar una fita en la nostra recuperació nacional.
Altres indrets de Riells i Viabrea: