Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, on comença el carrer Major, es troba just on acaba el nucli emmurallat del poble amb el Portal de Girona. Entre els segles XVII i XVIII sorgiren dos nous carrers fora del recinte emmurallat: el Raval i el Ravalet, de manera que entre el carrer Raval i el Major aparegué aquesta plaça que, per trobar-se enmig de la població es convertí en un important punt de referència El nom li prové de les fires de bestiar que s'hi celebraven. Precisament, per ser el punt d'entrada de la vila, hi podem llegir un fragment del record que Prudenci Bertrana tenia del pas del sempre sorprenent Rusiñol per aquests verals.
S'havien aturat a Hostalric per realitzar una de les facècies més gracioses de les moltes que, entre falses i autèntiques, constitueixen el popular anecdotari de Rusiñol, en col·laboració amb en Casas. Sembla que era un dia de mercat. Abans d'arribar a la Vila d'Hostalric, per la carretera ensopegaren un venedor de terrissa. Tocava un burret carregat d'olles i cassoles. No sabem si fou Rusiñol o Casas qui tingué l'acudit de comprar tot el carregament, feta la qual cosa, anaren a vendre'l a la plaça. Terra enllà, feren la parada. La vigilaven tots dos, dempeus, estintolats en la mangala de carreter. S'apropà una pagesa, prengué una olla, l'examinà detingudament, d'un indret i d'un altre, i, per fi, a contraclaror, per si hi havia algun forat. "Quant?", preguntà. La resposta fou breu, seca, dura, ofensiva, de venedor malhumorat, i el preu excessiu: "Una pesseta". La dona contemplà els falsos terrissaires amb estupor, deixà l'olla tímidament i n'oferí trenta cèntims; el preu aproximat que, en aquell temps, valia una olla. "¿Trenta cèntims, només, bona dona? —clamà Rusiñol amb fingida exasperació—. ¿Trenta cèntims només? Trenta cèntims dieu? —seguí clamant, enfurint-se progressivament—. Malviatge!; que es perdi tot!" I prengué l'olla, l'estampí contra el sòl i s'esbocinà. De seguida agafà altres peces, i preguntà a l'estorada compradora el que valien, segons ella. I així que aquesta insinuava el preu, amb un poruc moviment de llavis, la peca seguia el mateix camí que l'altra i moria de la mateixa mort, feta miques. La facècia havia estat observada pels firaires i transeünts, i s'aproparen nous compradors i es repetí l'escena violenta. Diria's que a mesura que creixia el grup de curiosos a l'entorn de la parada, creixia, ensems, la follia destructora dels marxants, els quals ja havien pres una arrencada catastròfica. Algunes dones tractaren d'apaivagar-los. "No n'hi ha per a tant, homes de Déu", els deien amb veritable neguit. Altrament, els homes reien i es divertien, car l'espectacle d'una trencadissa com aquella pocs cops en la vida es pot fruir, i sempre dóna alegria.
Altres indrets de Hostalric: