Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'ermita dedicada a Sant Maurici es va construir aprofitant les velles estructures del castell. Cada dia 22 de setembre, la diada del sant, se celebra una freqüentada trobada de gran tradició en la qual es ballen sardanes i el recuperat "Ball de l'hereu Riera".
Segons explica la llegenda, l'Hereu Riera, fill d'una de les famílies rurals més riques de l'Empordà, situada a la població de Llançà, anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l'havien acompanyat des del poble, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l'escoltà i guarí la noia. L'hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d'alegria. Hi podem cantar i/o dansar o llegir la cançó popular i llegir un text de Miquel Pairolí en què descriu el paratge.
L'hereu Riera
Per a Sant Antoni,
grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici,
tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
N'hi van tres donzelles,
són de l'Empordà,
l'una diu a l'altra:
—I a tu, qui el traurà?
Anem donzelletes,
anem a ballar,
que l'Hereu Riera
ens hi farà entrar.
La primera dansa
la'n treu a ballar,
la segona dansa
la nova arribà.
Perdonin senyores
que me n'haig d'anar,
que la meva amada
a la mort n'està.
—Déu vos guard, Maria,
Maria, com va?
—Per a mi, Riera,
molt malament va.
Se'n gira d'esquena,
a l'església se'n va.
Davant d'un Sant Cristo
se'n va agenollar.
—Senyor, que m'ajudi
si em vol ajudar,
ue em torni l'amada
que a la mort n'està.
Al cap dels nou dies
Maria es llevà,
a les tres setmanes
es varen casar.
A prop de Caldes de Malavella i apreciat pels caldencs, Sant Maurici és un paratge peculiar. Cimeja, però no gaire. Està situat en un petit promontori, però la vista no és dominant i la perspectiva només relativament extensa. El paisatge que s'albira és, sobretot, de capçades de pins i de cases de les urbanitzacions. La vegetació és variada, composta a mitges per la mà humana i per la lògica natural. Així, a part de la sureda imminent i dominant, als pendents de Sant Maurici hi ha unes esplèndides alzines, esponeroses i fermes, que tenen el veïnatge d'unes acàcies que difícilment serien allà si no les hi hagués plantades la mà humana. Igual que els xiprers, també carregats d'anys, que hi ha davant i darrere de l'ermita i que s'adiuen amb l'atmosfera ombrívola i crepuscular del paratge. [...]
Al peu del promontori hi ha un prat, amb l'herba ben arranada pel bestiar de pastura. El sol es va colgant. Una colla de jovent, asseguts en cercle al costat d'una figuera, encara sense fulla, toquen instruments. El vent espargeix el so mentre l'ermita es va enfosquint, tocada de l'ombra.
Altres indrets de Caldes de Malavella: