Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest és un passeig que ressegueix la riera d'Arbúcies. Comença a la bassa de la Farga, passant per la Corbadora i acabant al Molí de les Pipes. Durant el recorregut, hi ha diferents punts d'informació que estan basats en la història del personatge Santiago Rusiñol, la reproducció d'alguns dels seus quadres i diverses màximes que podem anar llegint juntament amb un text sobre Arbúcies que el polifacètic artista va publicar en un programa de Festa Major de la vila.
Autor:
Santiago Rusiñol i Prats
Obra: Programa de Festa Major , 1928
Obra: Programa de Festa Major , 1928
Lo que trobaren a Arbúcies; el frondós paisatge d'Arbúcies l'ombresa de grans muntanyes d'Arbúcies: aquesta comunió frondosa que té aquesta vall meravellosa, aquest fondal de Catalunya que sembla un gran llit de nereides que és un tresor per a somniar-hi.
Tant si arribeu per Breda com per Hostalric, tot seguit entreu en una ombra d'una espessor inviolada. El camí són dues columnades de gran església forestal amb la nau verda del brancatge que només vos deixa veure el cel com catifes de verdor. Al costat hi corra el torrent entra un pedregar de color de perla. De tant en tant una gran masia està recolzada en un bosc de suredes í de castanyers, com reposant a sota dels arbres; a sota els prats i el fruiterar encatifant e1s recons ombrívols i les vaques que en lloc de pasturar sembla que estiguin somnioses, i al fons i sempre í a tot arreu, sempre servint de fons ombrívol aquell castell de Montsoliu, que se'n conserven les runes per decoració del paisatge i aquells gegantins turons del Montseny, que semblen els murs d'encantament per a guardar a la seva falda aquest poble que en diuen Arbúcies.
I el poble reposa a prop del torrent. Els carrers i cases antigues enfilant-se cap a la muntanya, té el carrer central on els autobusos anuncien a crits la seva arribada, té la fonda Torres mena d'hostal amb aquella cuina sanitosa i aquell tracte franc tan de casa nostra. Té el cafè amb aplecs d'amics tan simpàtics que un no els deixaria si no vingués aquell moment fatal de tancar les portes. Té un dels parcs particulars no sols més bells de Catalunya sinó també de tota Espanya, jardí del Sr. Badés que ell amb la seva família són d'una hospitalitat tan perfecte que un si troba com en un bany maria; hi ha la casa del Sr. Pagès com un transatlàntic esplèndid anclat al peu del torrent i saludant, té... Arbúcies i és té a n'ell mateix, té aquest poble que el recomano perquè ve la Festa Major però que la mellor festa que té és el seu bellíssim paisatge.
Autor:
Santiago Rusiñol i Prats
Obra: Màximes i mals pensaments (Obres completes II) , 1976
Obra: Màximes i mals pensaments (Obres completes II) , 1976
IX
Els que porten condecoracions són com botigues de poc género que tot ho posen a l'aparador.
XXI
Els col·leccionistes d'antiguitats són els drapaires dels records.
XXVI
Una revolució és el triomf dels ambiciosos de baix sobre els mandrosos de dalt.
XXVIII
El triomf de les majories no és raonament: són empentes.
XXXI
Els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la.
XLIV
La hipocresia és d'agrair, perquè és un esforç envers el proïsme, per a dissimular els mals instints.
XLV
La dona és com un violí, afina o no, segons qui la toca.
LIV
Al que té fills que no són seus, és que li han hipotecat la dona.
LIX
Quan un home té picor a un braç, es grata i quan en té al cervell fa bestieses.
LXIII
Pugeu un beneit a un automòbil i es pensarà que fa camí.
LXXI
Als que els tanquen en un manicomi és perquè exageren la beneiteria general dels altres homes.
XCVIII
Els mosquits, per menjar, encomanen les febres, però els homes, per menjar, encomanen les guerres.
CVI
Abans d'enviar un fill al món, l'home hauria de senyar-se.
CXXII
El casament és embrancar-se; el divorci és tornar-se a embrancar.
CXXXI
El turista és el pugó de les ruïnes, i l'arqueòleg, la fil·loxera.
CXL
El primer a qui haurien de condemnar a mort, per haver fet una mort, és al botxí.
CXLIII
L'absolutisme és la tonteria concentrada. I el liberalisme, la tonteria escampada.
CLIII
La inconsciència és un llibre alegre. L'experiència és un llibre tristíssim.
CLIX
La higiene és l'art d'allargar la vida fent-la insuportable.
CLX
L'ingeni és la femella del geni.
CLXXIX
El dia que no hi hagin capellans els anticlericals hauran de plegar. No sabran amb què enganyar el poble.
CLXXXIV
La filla d'un matrimoni legítim ja no és filla natural. Deu ser-ho artificial.
CC
I per fi, el que escriu un llibre de pensaments ha tingut un mal pensament d'escriure'ls, perquè tots aquests pensaments poden escriure's a
la inversa.
Altres indrets de Arbúcies:
Indrets