Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Santa Maria de Liors, documentada el 923, és una antiga església parroquial sufragània de la de Sant Quirze d'Arbúcies. Al segle XIII el nucli de Liors era format pels masos de Crous, d'Aulet, de l'Església, de Riera i la casa d'Andreu Vilar. Al segle XIII el nucli de Liors era format pel mas Crous, el mas Aulet, el mas Església, el mas Riera i la casa d'Andreu Vilar. Els senyors del castell de Les Agudes - Miravalls administraven bona part de la parròquia de Liors, en extingir-se la família aquest petit territori passà a mans dels Cabrera que en tenien la jurisdicció. És d'aquesta senyoria medieval que Jaume Bofill i Mates en deriva part del seu pseudònim com a poeta: de Liors passa a Liost i tria l'antropònim d'arrels cavalleresques de Guerau. Guerau de Liost construeix un territori mental on senyoreja i pretén la dama d'Arimells, masia que existeix al terme d'Arbúcies, a qui dedica el poema "Ofrena rural" que podem llegir davant de l'església.
Ofrena rural
Autor: Guerau de Liost (Pseudònim de Jaume Bofill i Mates)Obra: Obra poètica completa. Proses literàries [Liost] (La muntanya d'ametistes; Ofrena rural; Primeres poesies; Darreres poesies) , 1983
Ofrena rural
Dona Maria d'Arimells,
única aimia
del Cavaller Guerau, sense castells
fora d'un casolà castell de poesia:
més fort que tres segells,
vostre llavi em segellaria.
De l'era estant de Liost,
s'albiren dotze carenes.
Al capdavall d'un llargarut congost,
una cala s'adorm, jaç de sirenes.
Nosaltres tenim al rost
perdius que d'un rosari de fusta passen denes.
Entre gatoses un camí s'esmuny,
arrecerat del sol a mitja tarda.
Mena al serrat on us trobí pel juny,
entre fonolls parada i olivarda.
Un ginebre llampat no gaire lluny
com un senglar felló feia basarda.
La vostra casa presideix la vall.
Com d'una griva l'aterrada tofa,
de la teulada minva l'esquenall
i, plomissall dispers, cada paller s'aclofa.
L'arc de l'eixida fa el darrer badall
i té la pollancreda el ritme d'una estrofa.
El casal de Liost és un castell roquer
escamarlat sobre un penyal que s'esllavissa.
Cingla el penyal, com si fos un corser,
un alzinar, dura malla ferrissa.
Al front llueix com una divisa un esparver
que roquerols esplomissa.
La casa d'Arimells diu que s'esbalaí,
flairosa de les herbes de la prada.
A l'ombra eixuta d'un pi
prospera la llocada.
La casa d'Arimells té la vida al molí,
que li manté l'anomenada.
Si el casal nostre és el castell del sol,
de vostra casa en dic el palau de la lluna.
L'un és la llum, el vent, l'estol
d'un alzinar sense vedruna.
L'altra és farina a casa i boira al corriol
i fullatge caduc a la llacuna.
Llebres pasturen pel vostre quintà,
llebres d'esquerpa tirada.
Si les aborda el ca
i les erreu de bursada,
no trigaran a collar
pels rasos de Liost on l'herba és arranada.
Liost amunt la fageda subtil
vibra del vent de l'altura.
S'entortolliga d'espàrbols el fil
que una argentina moixera tortura.
Passa el tudó viril
que en, un pollancre d'Arimells s'atura.
Com seguiria, l'esguard,
d'aquell tudó la volada tan neta!
La meva amor, si pogués, celaria covard,
en el seu pit, decorada naveta.
I li diria: —Cap al tard
vés a l'ampit d'aquella finestreta.
Vós sou, Dona Maria d'Arimells,
de mon castell poètic sobirana.
Per Vós no té cantells.
la graciosa parla catalana.
Els mots en vostre llavi són joiells
i cada gemma grana.
Ací teniu, mal fet,
un enfilall de rústegues pedretes.
El vostre Cavaller, retret,
no gosa barrejar-se amb els poetes.
Ells tiren flors, amb un aire discret,
i, el Cavaller, sagetes.
Altres indrets de Arbúcies:
Indrets