Plaça de la Vila

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Un petit món del Pirineu. Obra completa 27 , 1974

Durant la construcció d'aquesta obra ingent, la vertadera capital de les obres fou Amer. Era la població important més acostada, i encara avui la direcció general del complex hidràulic i elèctric es porta des d'Amer. Passaren per Amer, llavors, centenars i centenars, milers d'obrers que treballaren en la seva construcció, i el vilatge se n'aprofità utilitzant un bon sentit i una equanimitat admirables. Ara tot s'ha acabat. Les preses i les centrals elèctriques funcionen amb una perfecta normalitat i el rodal ha entrat en una santa pau. Amer, vèrtex de quatre grans comarques, ha quedat erigida en capital d'una considerable quantitat d'aigua, admirablement aprofitada.

Amer és una població molt antiga; però, com que la seva prosperitat la porta a emblanquinar-se, sembla nova. Té mes de mil anys. La notaria de la població és de les més arcaiques del col·legi de Barcelona. Fa un moment dèiem que Amer es troba en la intersecció de comarques: aquesta situació demostra que sempre fou una ciutat de mercat. Una de les característiques de la política econòmica del rei Jaume I fou donar mercats a les poblacions que li ho demanaven. Però potser Amer ja el tenia abans que el rei demostrés el seu bon sentit en la qüestió dels mercats. A Amer tot prové del monestir benedictí. La història de la població i de l'establiment religiós és inseparable. Encara avui Amer és una població beateta, carcundeta, extremament convencional i que aplica la seva petita somnolència a tot el que va passant. Jo no critico res. Escric el que em sembla més real.

 

[...]

 

Les proporcions de la d'Amer no foren tan ben trobades. La plaça de Banyoles suscita una determinada intimitat, un cert recolliment, sembla facilitar un entregent amable. La plaça d'Amer és molt desballestada i d'una estranya vaguetat. El centre de la plaça de Banyoles és ple d'arbres, més aviat grans, sense raquitisme, admirablement arrenglerats. El centre de la plaça d'Amer és un espai buit, desemparat, fet probablement pensant només en les instal·lacions dels firaires del mercat. Ara, el mercat d'Amer ha anat, aquests últims anys, molt de baixa. Avui Girona s'ho emporta tot per la facilitat que ofereixen els autobusos. Els dies de mercat, la buidor de la plaça encara augmenta el seu desgavellament i les seves proporcions excessives. És molt possible que a la plaça d'Amer hagués convingut més que a la de Banyoles emplenar el seu espai d'arbres, els quals, amb la seva ufanor a la primavera, a l'estiu i part de la tardor, haguessin tapat les extravagants construccions sobre els arcs.

Autor: Joan Santamaria i Munné
Obra: Visions de Catalunya III. (Catalunya Vella. El Pla i la Costa) , 1954

Abans de deixar el Far, doncs, aboquem-nos un moment a la timba pelada i vermella que sembla la proa d'aquest vaixell fantàstic de Collsacabra, i després, per dins d'aquests boscos frondosos i estarrufats de castanyers, enfilem el senderó que ens menarà a la vila d'Amer. Amer, veieu?, és al fons de la vall estreta i entapissada de verd, a la frega del Brugent i a sota el talús de la via del carrilet d'Olot. Té una plaça gran, quadrada, amb tot de porxades que la volten on es fan mercats, fires, sortiges i ballades...

Tot baixant per la baga, a la llum que esbandeixen les fullaredes de les tendres perxades de castanyers, ens vindran al pas la font del Petroli i la font Picant. M'agradarà que la tasteu, l'aigua d'aquesta darrera. No n'he trobada cap més de tan rica i bevedora. Després, per la vora de la sèquia, entre hortissos i bancals i planters de pollancredes, sortirem a les envistes de... Però, alto! No us ho deia? Escolteu, si us plau.

Fins ací arriba l'eco mig perdut de la música d'una cobla de sardanes. Oidà! Avui és diumenge i entrarem a Amer a l'hora saborosa del descans, de la bullícia i de l'alegria.