Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El monestir de Santa Maria d'Amer va ser fundat cap al 820 a Sant Medir. El 949 es va traslladar a un nou emplaçament, l'actual, al terme municipal d'Amer. Va ser reconstruït i es va consagrar la nova església, dedicada a Santa Maria. De planta basilical, tenia les naus cobertes amb voltes de canó, un absis i dues absidioles semicirculars amb voltes de quart d'esfera. S'unien entre si amb quatre arcs de mig punt a cada costat, decorats amb lesenes llombardes a la part superior. Els pilars que els sostenien, quadrats, cap a 1700 van ser substituïts per grups de quatre columnes, que permeteren una major visibilitat i lluminositat. El campanar és de l'any 1900, construït sobre un de romànic, desaparegut durant la Guerra dels Segadors. Del claustre, destruït durant els terratrèmols de l'any 1427, només se'n conserven, a la sagristia de l'església, dos capitells, un decorat amb motius geomètrics i l'altre amb quatre cares, que daten del segle XI. Del conjunt monacal es conserven en força bon estat: la casa del sagristà major, actual Museu Etnològic; la del sagristà menor; la de l'infermer o infermeria, on hi havia una magnífica finestra amb relleus al·lusius a la mort, i el Palau de l'Abat, avui dia dispensari.
En qualsevol punt de l'interior o exterior de l'església podem llegir diferents fragments de textos Josep Pla que reconstrueixen la importància històrica del monestir i de com ell veié el conjunt ara fa prop de vuitanta anys.
L'actual església parroquial de la població és l'antiga església del monestir, però les reconstruccions i les reformes que s'hi han fet la fan irreconeixedora. El que semblava haver quedat més clar, que era l'absis exterior, ha estat objecte d'edificacions sobreposades, que són horripilants i incomprensibles.
Ara, situats en aquesta església, la primera cosa que se us acudirà es demanar on era el monestir adjacent. No us hi amoïneu: del monestir, no en trobareu ni els límits: absolutament res. Tot ha estat destruït i arrasat. El monestir i les seves dependències eren, naturalment, al voltant de l'església. Però als voltants de l'església no hi ha res que recordi amb un qualsevol detall la vella institució. Aquest és un país de ruïnes. Amb la particularitat, relacionada amb Amer, que aquí ni tan sols hi ha ruïnes: no hi ha res. Així, doncs, un qualsevol treball que s'intentés destinat a la reconstrucció d'aquest vell establiment —encara que només fos una reconstrucció literària— seria una pura il·lusió de l'esperit.
Aquests abats s'acabaren, perquè en un moment determinat, el 922, acordaren de traslladar-se de Sant Medir a Amer, on començaren les obres d'un altre monestir que anomenaren de Santa Maria. Fou una emigració devers un lloc notòriament més ric. Es desconeixen les raons precises del desplaçament, però no costa gens de veure que hi intervingueren l'emplaçament frondós del lloc, una temperatura més favorable produïda per l'abrigall de les muntanyes i l'abundància d'aigua, no solament per al consum, sinó per al regadiu. El trasllat no fou pas ràpid i la construcció més aviat llarga. El 949, però, l'església era ja construïda i la colonització començada. Entre 949 i 1282 hi hagué, al monestir d'Amer, 23 abats. Aquesta fou, segurament, la gran tongada de l'establiment, l'època més brillant, la més inspirada per l'esperit de sant Benet, vull dir la vida contemplativa i de colonització.
El cert és que fou construït dintre els límits de l'Amer actual un monestir benedictí, que de seguida agafà una gran importància. L'església, posada sota l'advocació de santa Maria, sant Joan i sant Benet, fou consagrada pel bisbe de Girona el 949, amb assistència del comte Borrell. «A l'ombra del monestir —escriu el senyor Botet— nasqué i cresqué la vila d'Amer, es desenrotllà el conreu en la vall i en tota la rodalia, essent una mateixa la història de la comarca i la del monestir.» Molt aviat, l'augment de la població exigí l'erecció d'una parròquia i a dit efecte fou edificada l'església de Sant Miquel, esmentada en documents del segle XII.
La notaria d'Amer i comarca és antiquíssima. Jaume I la cedí al monestir, probablement perquè no hi tingué més remei, perquè la vila era de feudalisme eclesiàstic. Donà també el dret de fer els mercats. Un dels aspectes més permanents de la política econòmica de Jaume I fou donar el dret de fer mercats. En donà tants com pogué i inaugurà una llibertat de compra i venda de mercaderies que no crec que fes cap mal. El 1274 se celebraren a Amer els primers mercats.
La història antiga d'Amer té molta semblança amb la de Banyoles i la de Besalú. Són pobles de monestir i de colonització benedictina. De tota manera, el d'Amer és el més arcaic. El senyor Ramon d'Abadal sosté que fou un dels més primitius d'aquest país — més antic que el de Sant Pere de Roda. No sembla pas, tanmateix, que el poble visqués malament amb el feudal eclesiàstic — i, en aquest sentit, la situació fou diferent de la de Banyoles, en la qual el poble (la parròquia i la institució municipal) visqué sempre a espases tirades amb el monestir. L'existència antiga a Banyoles dels dos partits — els cairuts, partidaris del monestir i els rodons, partidaris del comú, durà fins a l'extinció, el 1835, de l'establiment. Hi hagué una dialèctica, cosa que a Amer, per les notícies existents, no existí mai. Aquesta situació abona la meva idea que Banyoles és una població empordanesa, reticent i de crítica i de pensament lliures, i Amer és una població de la Garrotxa, obedient i de concepció disciplinada. El 1335, fet i fet, l'abat, com a senyor jurisdiccional, féu francs els homes dependents del monestir dels mals usos — els mals usos que un segle més tard ocasionaren les pertorbacions i la guerra dels remences, com tothom sap.
Altres indrets de Amer: