Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Sant Cristòfol de Toses és una església romànica del municipi de Toses, a la comarca del Ripollès. Es troba als afores del poble, al capdamunt d'un seguit de feixes que hi menen, dominant tota la vall. És un edifici d'estructura romànica amb planta d'una nau amb absis semicircular que té adossades dues capelles que li donen forma de creu llatina. La coberta és de volta de canó apuntada. La portalada amb una simple llinda, situada al mur de sud-est, conserva una bonica porta amb decoració de ferro forjat. La capella de la dreta s'allotja sota el campanar de torre de dos pisos, amb un fris de decoració d'arcuacions llombardes, i coberta a dues vessants.
Les pintures murals originals van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'any 1952, així com la biga travessera policromada de l'absis, les pintures sobre taula del baldaquí i una imatge de la Mare de Déu del segle XIII. En dates més recents s'han descobert alguns fragments de pintura mural que s'ha restaurat i es conserven in situ. La lectura d'un fragment de Rafael Gay de Montellà que narra l'enterrament de les víctimes de l'accident del túnel pot servir-nos de lectura a l'interior o exterior de l'església, en el cementiri.
La mare de l'enginyer mort arribà al xalet deshumanitzada. Amb Mad. Rouvier i en Rubirosa vetllaren el cadàver del fill. L'endemà, la mare, repenjada del braç de Mad. Rouvier, el marit d'aquesta, en Rubirosa i les esquadres de treballadors, pujaren pel corriol costerut de Sant Cristòfol darrera dels sis taüts, que foren deixats a la porta de la parròquia mentre els rectors de San Cristòfol, de Navà i de Fornells cantaven l'ofici de difunts. A l'hora de l'oferta del pa i de les candeles, desfilaven pel costat del túmul els camperols de Sant Cristòfol vestits de dol amb gecs de vellut i les dones amb la caputxa, tots assecallats i esquelètics. Darrera seguien els treballadors de les obres, gent de terres baixes, d'Almeria i d'Andalusia, exemplars ressuscitats dels temps prehistòrics. Uns i altres fets de fang i de pols, destinats a podrir-se per a ésser llavor de nova vida.
La comitiva sortí de la petita esglesieta, i per l'esbaldrec del fossar entraren els sis taüts. Es resà el darrer respons, i els fossers afetgegaren la terra humida encara de neu damunt dels baguls i plantaren damunt de la terra remoguda sis creus de fusta blanca.
Altres indrets de Toses: