Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Un cop serem a Toses a l'estació o prop de l'entrada del túnel podem fer un emotiu homenatge a tots els homes esforçats i valents que van foradar aquestes muntanyes perquè el tren arribés fins a la Cerdanya, primer fins a Ribes (1919) i, després fins a Puigcerdà (1922). Ens servirem d'un sentit i dramàtic text de Rafael Gay de Montellà que descriu el greu accident escaigut dins del túnel el 28 de setembre de 1915. També podem llegir una anotació de dietari de Joan Coromines en què narra com en el transcurs d'una excursió que, amb uns amics, els havia de dur cap a la vall del Llobregat, es van perdre i acabaren a la vall del Rigard, a tocar de l'estació de Tosses, després d'una nit gèlida passada a la intempèrie i amb el convenciment que no se'n sortirien.
Les obres de la foradada de Sant Cristòfol anaven avançant. La galeria travessava tan aviat ossamentes granítiques com fangs esmicolats producte de llicorelles consumides pels corrents subterranis de tants de segles, convertides en masses pastoses i fluïdes.
La voluntat dels directors i dels obrers s'afeblia davant la resistència que el cor de la muntanya oposava a un treball franc i ràpid. A l'hora que tornava el tren del rellevament de l'interior de la galeria portant els enginyers, Mr. Rouvier sortia del xalet a rebre'ls sempre esperançat d'un millorament en l'avenç diari dels treballs. Amb l'esguard inquiet i desconfiat, preguntava per l'avenç:
—Sempre el mateix, Mr. Rouvier! Un avenç de tres metres i mig. No podem mai arribar als quatre.
—I sempre terra i fang?
—Sempre terra i fang! — responien descoratjats els dos enginyers. [...]
L'endemà al matí havia caigut una altra nevada. En Creus i en Rubirosa es trobaven davant del tren obrer del primer rellevament al qual seguia el tren de materials. La blancor de la neu il·luminava l'interior de la galeria uns pocs centenars de metres. Després es féu la foscor densa, mentre els trens avançaven pujant pel pendent de la galeria revestida. En arribar el terme del revestiment, en Creus manà la descàrrega dels materials i que les brigades comencessin el muntatge dels primers puntals de reforç de les velles encavallades. En Rubirosa feia la tria de materials i troncs per a muntar el primer arc de la cintra. Tot es feia sense presses i sense pertorbar-se per part dels muntadors i dels ajudants. En Creus, a la claror groga dels llums de kerosene i de les minses bombetes elèctriques de la conducció, presenciava el rebleig de les plaques de ferro que anaven lligant els troncs.
Sobtadament, en Rubirosa, que es trobava allunyat del muntatge, sentí l'esqueixada terrible de tot el fustam que sostenia les voltes de la galeria, seguida d'un xàfec de pedregam i terres que, destrossant la instal·lació elèctrica, va deixar la galeria a les tenebres. El paorós silenci era solament interromput pel degotar dels sostres que s'anaven buidant. Sospità que era rodejat de la mort per tots costats dins d'una muntanya de fang, en la qual conservava la raó, que li deia que vivia. Volgué cridar i la seva veu es va perdre. Tornà a cridar, i li semblà que del cantó lliure de terres li responien. Al mateix temps es féu una feble resplendor al pendent de sortida; segurament eren obrers que s'acostaven i que havien restat isolats a l'altre costat del tren de materials.
Va costar hores l'escombrament per a arribar al lloc de l'esfondrada. Després foren cercades les víctimes que havien caigut colgades sota el fustam estenallat, cobert de pedres i de fangs on es trobà el cos d'en Creus amb el crani fracturat i sangonós. Al seu costat el del Pilatus, amb una pedra pesant damunt de la post del pit, i cinc altres obrers ofegats per l'allau de fangs despresos de la volta. Era la venjança del cor de la muntanya.
Mentrestant m'havia pogut orientar fixant-me en el costat d'on venia la claror. El barranc, que ja calia qualificar de riu per la importància que havia anat prenent, portava la direcció d'oest a est. Allò no podia ésser altra cosa que l'alt Rigard; ens trobàvem, dones, a la vall de Ribes, segurament a poca distància de la sortida de la foradada de Toses. En efecte, la vall de Ribes, en arribar al peu de la collada de Toses, es fica com un cuny entre el Berguedà i la Cerdanya i va a néixer al peu mateix de Puigllançada. La nit abans, quan em vaig adonar que ens decantàvem cap al nord, ja era massa tard per a anar a parar a la vall del Llobregat, però vaig ésser a temps d'evitar d'anar a raure a la del Segre i vam quedar-nos entre mig, en el barranc del Rigard. Els llums que havíem vist la nit abans eren, doncs, els de Toses i no els de Castellar.
En efecte, pocs minuts després passàvem per davant de la boca de la foradada de Toses i entràvem en el poble del mateix nom.
Ens vam ficar en un hostal i, després d'assecar-nos a la vora del foc, vam dinar afartant-nos com a lladres i prenguérem el tren que surt de Toses a la 1.29 i arriba a Barcelona a les 6.28. (Començament 1924)
Altres indrets de Toses: