Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1856, rector i els preveres de l'església parroquial, que fins aleshores havia estat l'església de Santjoanipol, passen a residir a les dependències del monestir molt degradat. La denúncia d'aquest fet, publicada a la premsa, és el detonant de la reconstrucció de l'antic cenobi que dirigí Josep Puig i Cadafalch a partir de 1912 fins al 1936. Un cop acabada la guerra, una comissió de ciutadans encapçalats per Jaume Espona emprèn la restauració definitiva del monestir a càrrec de l'arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynals inaugurada el 1955. Un text de Josep Pla rememora tot aquest periple.
En aquesta obra de Sant Joan de les Abadesses...
Autor: Josep Pla i CasadevallObra: Viatge a la Catalunya vella (O.C., 9) , 1976
En aquesta obra de Sant Joan de les Abadesses hi ha alguna cosa més que el que venim dient: hi ha l'amor que Duran posà en aquesta obra: un amor que és exactament una reviviscència del que hi posaren els seus primers constructors. El restaurador d'aquest temple es posà en el lloc i en l'esperit dels qui inicialment l'alçaren, assimilà la seva vida o almenys la intuí en un grau d'extraordinària sensibilitat, gràcies a una transposició i a una adhesió que jo no sabria descriure, es convertí en un constructor del romànic. Després d'haver vist el que Duran ha fet a Sant Joan, estic segur que hauria pogut fer un temple del segle XII amb el mateix contingut i les mateixes lleis constructives. Aquests fenòmens de comprensió profunda es poden, potser, explicar només per l'amor i el candor. I són aquestes característiques, rares a tot arreu, que em confirmaren en la creença que Raimon Duran Reynals fou un dels homes més superiors d'aquest país en el temps que visqué i que el seu nom perdurarà, sobretot si aconseguim alliberar-nos del provincianisme asfixiant en què ens trobem.
La primera vegada que vaig venir a Sant Joan de les Abadesses — ja fa molts anys — el document romànic produïa vertadera pena. Era un galimaties espantós, literalment abarrotat del barroc insignificant, rural i verista que caracteritzà l'estil catòlic posterior al Concili de Trent en les nostres poblacions pageses. Els estudis del senyor Puig i Cadafalch i dels seus col·laboradors sobre el romànic foren el primer embat contra aquesta intolerable vergonya. Les idees d'aquest inoblidable senyor trobaren a Sant Joan tres eclesiàstics que les compartiren: el reverend Parasols, historiador de la població, escriptor de gran amenitat (dintre, naturalment, dels seus límits) i que en el seu temps tingué molta fama; el reverend Masdeu, obscur però considerable erudit, creador i ordenador de l'arxiu monacal, i el reverend Serra, que arribà a sentir un tal horror per l'estil de l'òpera bufa que cremà a la plaça pública, ostensiblement, molts adminicles aberrants a l'estil bàsic de la Catalunya Vella.
Altres indrets de Sant Joan de les Abadesses:
Indrets