Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1856, rector i els preveres de l'església parroquial, que fins aleshores havia estat l'església de Santjoanipol, passen a residir a les dependències del monestir molt degradat. La denúncia d'aquest fet, publicada a la premsa, és el detonant de la reconstrucció de l'antic cenobi que dirigí Josep Puig i Cadafalch a partir de 1912 fins al 1936. Un cop acabada la guerra, una comissió de ciutadans encapçalats per Jaume Espona emprèn la restauració definitiva del monestir a càrrec de l'arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynals inaugurada el 1955. Un text de Josep Pla rememora tot aquest periple.
En aquesta obra de Sant Joan de les Abadesses hi ha alguna cosa més que el que venim dient: hi ha l'amor que Duran posà en aquesta obra: un amor que és exactament una reviviscència del que hi posaren els seus primers constructors. El restaurador d'aquest temple es posà en el lloc i en l'esperit dels qui inicialment l'alçaren, assimilà la seva vida o almenys la intuí en un grau d'extraordinària sensibilitat, gràcies a una transposició i a una adhesió que jo no sabria descriure, es convertí en un constructor del romànic. Després d'haver vist el que Duran ha fet a Sant Joan, estic segur que hauria pogut fer un temple del segle XII amb el mateix contingut i les mateixes lleis constructives. Aquests fenòmens de comprensió profunda es poden, potser, explicar només per l'amor i el candor. I són aquestes característiques, rares a tot arreu, que em confirmaren en la creença que Raimon Duran Reynals fou un dels homes més superiors d'aquest país en el temps que visqué i que el seu nom perdurarà, sobretot si aconseguim alliberar-nos del provincianisme asfixiant en què ens trobem.
La primera vegada que vaig venir a Sant Joan de les Abadesses — ja fa molts anys — el document romànic produïa vertadera pena. Era un galimaties espantós, literalment abarrotat del barroc insignificant, rural i verista que caracteritzà l'estil catòlic posterior al Concili de Trent en les nostres poblacions pageses. Els estudis del senyor Puig i Cadafalch i dels seus col·laboradors sobre el romànic foren el primer embat contra aquesta intolerable vergonya. Les idees d'aquest inoblidable senyor trobaren a Sant Joan tres eclesiàstics que les compartiren: el reverend Parasols, historiador de la població, escriptor de gran amenitat (dintre, naturalment, dels seus límits) i que en el seu temps tingué molta fama; el reverend Masdeu, obscur però considerable erudit, creador i ordenador de l'arxiu monacal, i el reverend Serra, que arribà a sentir un tal horror per l'estil de l'òpera bufa que cremà a la plaça pública, ostensiblement, molts adminicles aberrants a l'estil bàsic de la Catalunya Vella.
Altres indrets de Sant Joan de les Abadesses: