Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En el creuer i en els murs interiors de la nau central de l'església del monestir es troben les tombes comtals de les nissagues de Besalú i Barcelona: de Guifre el Pilós i Bernat I Tallaferro a Ramon Berenguer IV. Les despulles comtals sofriren profanacions en la destrucció del monestir, el 1835, i en la guerra civil de 1936-39. La tomba de Guifre el Pilós és a l'extrem esquerre del creuer; la més monumental és a l'extrem oposat, la de Ramon Berenguer III el Gran, formada per una gran urna del segle XII, amb relleus, situada sobre un arcosoli sostingut per capitells del segle X d'estil califal. El relleu del comte a cavall a la part superior és una obra moderna de Josep Llimona. A la banda esquerra hi ha el monument commemoratiu de Ramon Berenguer IV el Sant, de qui es perderen les restes el 1835. Hi poden ser lectures indicades dos poemes d'Àngel Guimerà i Jaume Collell respectivament.
Autor:
Àngel Guimerà i Jorge
Obra: Obres completes II , 1978
Obra: Obres completes II , 1978
Ripoll
Orgulloses nissagues forasteres,
davallant jorns i nits mateix que pluja,
quaranta colzes del Montgrony per sobre
la nostra terra en mar de sang sepulten.
Mes damunt d'aqueix mar, com arca santa,
surava l'esperit de Catalunya.
La mar va fondre's, revenint la terra;
i Wifred, davallant de les altures,
fent d'arada l'espasa, en ella enfonsa
les mateixes llavors d'altres centúries.
I allà Ripoll, per a salvar-nos sempre,
l'arca s'hi va quedar de Catalunya.
Autor:
Jaume Collell i Bancells
Obra: Floràlia , 1894
Obra: Floràlia , 1894
Himne patriòtic per la restauració de Ripoll (fragment)
Chor
Sobre l'ara de nou consagrada
i davant la tomba comtal,
catalans, jurem tots la creuada
per salvar la nostra casa pairal.
I
Des del cim del altívol Pirene
de la pàtria granític bressol,
deu centúries avui nos contemplen,
deu centúries de glòria i de dol.
I del torb amb la veu espantosa
nos pregunten cent hèroes sagnants:
"de la Pàtria que us dàrem gloriosa
què n'he fet, què n'heu fet, catalans?"
IV
Llengua santa que d'independència
n'és penyora que mai pot fallar,
florirà en nostre llavi a tothora
en lo temple com dintre la llar.
I pel Dret que és la vida del poble,
que és sagrat com la sang que portem,
per eix Dret que és l'herència més noble
si morir fos precís, morirem.
V
Arborem lo penó de les Barres,
eix blasó que la mar coneix prou;
no vulguem ser els remences d'Espanya
no s'ha fet nostre cap per al jou...
amb la fe que a Ripoll hem jurada
tindrem pàtria i tindrem llibertat,
i serà nostra empresa guiada
per l'Estel que duu al front Montserrat.
Altres indrets de Ripoll:
Indrets