Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Fins al 1883 no es va començar a bastir la nova església. Aquest edifici va ser enderrocat el 1925. Aquest santuari, un dels més singulars del país, s'alça a dos mil metres en una vall pirinenca de gran bellesa, encerclada per cims com el Puigmal i el pic de Noucreus. S'hi pot accedir per mitjà del tren cremallera, inaugurat el 1931. El santuari està presidit per una església neoromànica beneïda el 1911, que té al costat l'hotel i quatre cases d'edificació dedicades als sants Jeroni, Antoni, Josep i Gil.
Joan Maragall va ésser a Núria l'agost de 1894, arran d'una excursió empresa des de Camprodon amb tres persones més: l'amic Josep Soler i Miquel, Cèsar August Torras i un altre guia. De l'excursió en va deixar testimoni escrit en dos articles i un poema, els goigs que, segons el seu fill Gabriel "van ser escrits en la paret de la cambra del refugi de Núria, tal i com els llegim en les edicions". En el manuscrit el poema és dedicat a Soler i Miquel amb les següents paraules: "Aquests goigs els hem cantat tot dos. (Record del 22 –23 d'agost de 1894)". Podem llegir-los juntament amb un text de Carles Bosch de la Trinxeria que relata una anada a Núria.
Emprenguérem la baixada de la muntanya i arribàrem a Núria que ja fosquejava, morts de gana, demanant sopar. L'hostalera ens digué: «No es dóna sopar fins que es surt del rosari.» Anàrem, doncs, a la capella; pujàrem al cor i, dit el rosari, es cantaren els goigs amb acompanyament d'harmònium. Don Josep i jo érem prop del faristol, allargant el cap per seguir el cant. Un capellà ens dóna un paper de solfa i don Josep, molt seriós, portava el compàs amb la seva mà, pegant cops sobre el paper; al mirar per sobre de la seva espatlla vaig veure que tenia la solfa de cap per avall...
Després de sopar ens donaren a cadascú una candeleta d'anar a oferir, i a retir. Després de quatre nits de dormir sobre bàlecs i rama de pi, un llit vingué molt bé, encara que els llençols raspessin l'esquena; quant a les puces, ja no en fèiem cas.
Goigs a la Verge de Núria
Verge de la Vall de Núria,
voltada de soledats,
que immòbil en la foscúria
i en vostres vestits daurats,
oiu l'eterna cantúria
del vent i les tempestats;
Verge de la vall de Núria
a Vós vénen les ciutats.
Vers Vós avancen incertes
per les altes quietuds
i els camins desconeguts
de les grans serres desertes.
Troben rius que naixent van
en els regnes dels pastors,
i ramats esquellejant
lentament pasturadors.
Van pels cims celestials
sobre les muntanyes nues...
Les congestes brillen crues
amb blancures immortals.
Van per augustes carenes
on, del buit amb els afanys,
troben, abocant-s'hi a penes,
al fons de les valls serenes
les mirades blavoses dels estanys.
I del vent sota la fúria,
menyspreuador dels sentits,
amb els sentits desmaiats,
se'n baixen a la foscúria
de la vostra vall de Núria
voltada de soledats.
Aquí ens teniu, verge tosca,
vagament cercant redós
en el clos misteriós
de vostra capella fosca.
Cau la nit per tot arreu...
nostre cor torna's salteri
pressentint el sant misteri
tremolós de vostra veu.
¿Per què ens mireu, verge santa,
amb aquests ulls tan oberts?
Doneu-nos l'esgarrifança
dels vells miracles complerts!
Castigueu nostre sentit
amb tant d'oblidades febres!
Deu ànima a les tenebres!
Deu-nos la fe de la Nit!...
Que demà, quan surti el sol,
tornarem a prendre el vol
per les serres encantades,
i els camins de les cascades
seguirem de sol a sol...
Les cascades que s'estan
allà lluny canta que canta,
tot trenant i destrenant
llur blancura ressonanta
sobre el negre mur gegant.
Copsats per negres alçàries,
eixordats de la remor,
anirem avall com l'aigua
per les goles solitàries
plenes d'abims i frescor.
Quan a l'última portella
amb alegria novella
veurem la plana més bella
i la verdor que s'hi fa.
......................................
.....................................
A l'hivern, quan neva i plou
i la ciutat se remou
brillant d'insomnis i fúria,
nostres ulls enlluernats
veuran, allà en la foscúria,
la immòbil Verge de Núria
voltada de soledats.
Altres indrets de Queralbs: