Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les obres per a construir la línia del tren cremallera de Núria van començar el 24 de maig de 1928 i es van iniciar simultàniament a Núria i a Ribes. En els moments de més feina hi van treballar més de mils homes. Els rails, que no es van començar a instal·lar fins a principis de l'any 1930, quan es va fer un primer viatge de prova amb una locomotora de vapor que venia de Montserrat i el 22 de març de 1931 es va inaugurar oficialment el cremallera de Núria.es van posar en sentit ascendent. La línia va ser inaugurada el 22 de març de 1931 a càrrec de la companyia FMGP (Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents), i ha funcionat des del principi amb electricitat. El recorregut és de 12,5 quilòmetres, sobre via d'ample mètric (1000 mm) i supera un desnivell de 1059 metres. Els primers 5,5 quilòmetres funcionen mitjançant el sistema de rails tradicional, i la resta com un tren cremallera central de sistema Abt, que supera una rampa màxima del 15%.
El 1982 la Generalitat de Catalunya en va esdevenir l'accionista principal i el 1984 passa a tenir-ne la titularitat completa. Fou llavors quan s'inicià un ambiciós programa de remodelació que incloïa la renovació de la major part de les vies i catenària, l'adquisició de nous trens automotors a partir de l'any 1985, i la modernització de les pistes d'esquí de Vall de Núria. Precisament aquesta modernització dels usos i serveis del santuari de Núria són el tema d'un poema de Jordi Pàmias, que podem llegir en les andanes de l'estació del cremallera de Núria i un fragment de La filla de la neu, de Núria Esponellà.
Núria
Narcís fa mutis, a Queralbs.
Vidre velat dels cotxes, que dormiten,
abandonats en un racó de plaça.
Tothom s'enfila al tren. Pel camí, ran dels boscos:
aigua que cascadeja, cingles aspres.
La cremallera tanca el vestit únic
i solidari; tots, en la frescor de l'aire,
compartim el misteri de les altes muntanyes:
xiquets bellugadissos, homes de cara greu,
dones i vells somiadors, que guarden
als ulls, policromada, aquella Verge tosca,
voltada, en altre temps, de soledats.
El tren xiulà en arribar a l'estació final i per la finestra es veu el santuari majestàtic, encara silent, que no sap el que li espera quan baixin tots aquests nens intempestius i la resta d'alienígenes. Els llums de les barraques de jocs d'esquí llampeguegen sota la muntanya i es reflecteixen en el tou blanc. Quan enfilem l'última recta del traçat, la mainada crida excitada per la visió de la neu. Arribem i baixem; tot és soroll de maletes i trineus i equips de muntanya i motxilles i botes i vinga que ja hi som. Quants invasors de les hordes metropolitanes al país de la solitud, em dic. Per sort, m'espera una habitació calenta i solitària.
Altres indrets de Queralbs: