Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En el punt en què el camí que baixa de Fontalba accedeix a la vall Núria, on trobarem una creu de ferro que marca el terme, a mà dreta, s'ha condicionat el penyal que el presideix com una miranda, des de la qual tenim un bella panoràmica de la vall i el santuari emmarcat pels cims que els presideixen. Serà des d'aquest punt que podrem servir-nos com a lectures apropiades d'un sonet de Guillem Tell Lafont i d'un poema poc conegut de J. V. Foix dedicat al paisatge nurienc.
L'hivern a Núria
I
Del bell estiu l'esplèndida rialla,
que als cims de Núria és un somrís a penes,
ha finat baix la boira, que davalla
des dels talls espadats de les carenes.
Com tos de tísic que la boira ofega,
branda l'Angelus últim la campana;
i la fosca pesanta s'arrossega
per les comes avall cap a la plana.
Els ermitans se'n van. Al néixer el dia,
mentre la neu va dominant l'altura,
s'allunyen de la casa de Maria per
la gorja que mena a la planura.
I la neu va baixant. L'ala pesada
del torb assota aquella terra morta.
I la neu en muntanyes aixecada
del camí de la vall barra la porta.
Núria
Havíem plantat banderoles fosques dalt dels
cims i encès teieres al campanar. Passaven els
llops, però jo no movia les mans de l'aigua.
Es desfullen les cares
vidres enllà dels colls;
a les cel·les alades
han vençut els herois.
Al ras, entre tarteres,
fumegen els cavalls;
la passa es fa més curta
i el cor i els ulls són balbs.
En el clot dels silencis
braceja l'eguasser;
fa un crit per a espantar-nos:
és una pedra més.
S'ajoquen les campanes:
hissen negrors als cims!
seré còdol i boira,
la por d'altri i de mi.
Els llops són a la coma,
passarem pels estanys
amb guants de neu, sense arma,
a l'encesa dels faigs.
Ja branquegen les aigües
i grana el glaç premut;
el vent duu cants de sílex:
on és el mar; i tu.
Al cel cremen les xifres:
Nou Creus, Nou Dards, Nou Fonts;
vinc per camins de feltre
bru i desolat com Vós.
Altres indrets de Queralbs: