Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest salt del Sastre té 14 metres de desnivell, es troba en plenes Gorges de Núria, a mig camí entre Queralbs i el santuari i és un dels barrancs més espectaculars i divers del país, segons els entesos en barranquisme. El camí que el voreja té origen medieval, refet en els segles XV i XVI, en força trams conserva l'empedrat original i durant segles ha estat l'accés tradicional a Núria. El pont del Cremal enllaça les dues bandes abruptes d'aquestes muntanyes, els roquissars del Dui i de Totlomón. Per ell han transitat ramaders i traginers, els homes dedicats a la mineria i a feines hidrològiques però, sobretot, els romeus i els peregrins, els excursionistes i els esquiadors. Aquest ambient agrest i de misteri ha generat llegendes populars com la d'"El salt del sastre" que van ser elaborades com a poema en forma de romanç per Josep Maria Vilarmau del qual en podem llegir un fragment.
El salt del Sastre (fragment)
Era un bell matí de maig
d'aquells clars que et prenen l'ànima,
d'aquells que et prenen el cor
i t'amaren les entranyes.
Feien via costa amunt
peregrins de la Vall Santa...
Eren el Sastre eixerit,
eren el Sastre i sos pares.
Ja pujaven de Queralbs,
quan el sol s'enriolava
espargint petons de llum,
a les congestes i prades...
Amunt, amunt, de matí
escalaven la muntanya
per pregar el bell Estel,
de Núria perla gemada.
—Guaiteu, guaiteu allí dalt,
amb alirets deia el Sastre.
—Guaiteu, guaiteu allí dalt
com pasturen les ramades-
i signava embadalit
cingle amunt de la muntanya.
—Guaiteu ara quins caients
que pren aquella cascata...
mireu-la: és un floc de neu
que es torna aigua i llum perlada.
Mes, ai! Que en el seu encant
el seu peu li relliscava,
i es perdia en el bell fons,
de la penya encinglerada...
—Ai, bon Déu, el meu fillet...
-s'exclamava pobra mare.
—Valgueu-nos Verge del cel
de Núria la Llum de l'alba.
—I dels seus negrosos ulls
dos rius de perles brollaven.
La cascata en el fondal
dintre la fosca bramava...
—Verge Santa..., el meu fillet!...
Amor meu..., oh, quin miracle!..
Tots deien meravellats
ni respirant de tanta ànsia...
I quan creien veure'l mort
al fons de l'abim macabre,
pels esqueis penya-segats
l'albiraven arrapar-se,
i arribar fent alegrois
amb la colla abans de gaire.
—I, doncs, què us haveu cregut?
-els retava tot mirant-los.
—Què us heu pensat costa molt
fer una parella isanya [bassanya]?...
Això rai. Ara veureu
com sap de saltar el Sastre...
—I com llamp que surt brunzint
de l'espessa nuvolada,
salta el gorg un altre cop
més de pressa que una daina.
Mes, ai! que el càstig del cel
ja arribava abans de gaire!...
Al fons del barranc paorós,
esventrat varen trobar-lo
com a pena del pecat
per la burla consumada.
És de llavors ençà
que d'aquell fondal que brama,
d'aquella allau de ruixims
d'aquella blanca cascata
que s'esquinça fent serrells,
i manyocs de neu i randes,
si ho pregunteu, peregrins,
en diuen el Salt del Sastre.
Altres indrets de Queralbs: