En un dels darrers dies de juliol de l'any 186...
Autor:
Martí Genís i Aguilar
Obra:
Julita
, 1874
En un dels darrers dies de juliol de l'any 186..., a quarts de nou del matí, els traginers que venint de per avall menaven a descarregar a Camprodon llargues rengleres d'animals de bast; els pagesos dels veïns pobles de Sant Pau i l'Arral i de les nombroses masies que reflecten la llum blanca de les parets damunt el corrent escumós del Ter; i els forasters que per necessitat o conveniència passaven l'estiu a la vila, en tornar de la font de la Farga o del Remei, o bé dels ombrosos prats de vora el riu, per començar a picar el sol i desitjar la frescor de llurs cases, així que trencaven cap al camí ral, bo i vorejant les faldes de l'enlairat Sant Antoni no es podien contenir un moviment de sorpresa, i amb els ulls es preguntaven els uns als altres quin sant del cel s'havia trencat el coll, per trobar la clau d'un enigma que no podien entendre.
I si bé no es podien equivocar, puix sobre no haver-hi ningú més en tot el món conegut que anés vestit com el senyor Serapi, ell contestava aquelles salutacions amb la seva acostumada afabilitat, tots haurien estat temptats de creure que aquella figura no era real, o que era una enginyosa usurpació civil del personatge que tothom coneixia amb tals senyes.
Però nosaltres que, gràcies a Déu, estem en el secret, podrem satisfer del tot la seva curiositat. Diguem, com els nois a les rondalles: «—Jo voldria ésser aire», i, com l'aire, invisible, farem, sense incomodar-lo, una anàlisi acabada, interna i externa, d'aquest primer personatge, de la història que penso contar-vos.
El senyor Serapi Colom, per altres raons batejat amb el motiu de En set sangries, va pels vint-i-cinc anys que exerceix, des d'aquesta vila, el càrrec de cirurgià per totes les quatre parts del món, segons conta la senyora Clara, la seva esposa, i de bona fe creuen tots els seus clients; o pels sis o set pobles veïns fins a tres hores lluny, segons jo dedueixo del que ella mateixa de vegades diu: que el seu Serapi no ha dormit fora de casa una sola nit des de que són casats: i aquest fet històric data del temps que fa que ell és allí de facultatiu.
