Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de Santa Maria de Porqueres és esmentada en un document del 906 com a domini del monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'església fou reconstruïda cap a final del segle XII i consagrada el dia 5 d'abril de l'any 1182 pel bisbe de Girona Ramon Guissall i passà a dependre del monestir de Banyoles. A la portalada es deu que l'església de Porqueres fos declarada monument nacional el 1931. Sobresurt ben bé un metre del pla de la façana, i així es diferencia de la majoria de les portalades de l'època, encaixades dins del mur. Arcs, capitells i medallons de l'arc interior mereixen una observació detallada.
A cada costat de la portalada es troba una parella de capitells. En cada un d'ells es poden distingir les tres parts tradicionals; la cilíndrica, a baix, la central, que s'eixampla ràpidament, i la superior o àbac. Als àbacs dels dos capitells més pròxims a la porta poden veure's una parella de lleons passants i oposats, que tenen la testa comuna, situada justament a l'angle de l'àbac. Oposats al seu darrere hi ha altres animals semblants, que enllacen la seva cua amb els primers. En canvi, els àbacs dels capitells forans són decorats amb un fris de fulles de palma, de belles línies corbes, que continua horitzontalment davant i als costats de la portalada. La correspondència entre capitells interiors i forans es continua en la resta dels seus elements: els interiors llueixen a la seva part central volutes, rosetes de dotze protuberàncies i dentells, mentre que als exteriors es mostren pinyes, volutes molt desenvolupades i un astràgal d'ous i perles en alternança. A la part exterior o bé prop de l'altar observant els capitells molt ben conservats de banda i banda del presbiteri podem llegir un text de Jaume Farriol Montserrat que descriu el monument i un poema poema en prosa que té com a colofó un refinat haikú de J. N. Santaeulàlia.
L'església de Santa Maria de Porqueres (segle XII) és l'aportació humana que enriqueix més el paisatge lacustre. Situada en una petita elevació a pocs metres del llac, l'església, d'una puresa d'estil considerable, és una de les joies del romànic que ha merescut un gran interès per part de tots els erudits. Va ésser declarada monument nacional el 3 de juny de 1931.
La portalada, formada per quatre arcs concèntrics, de ferradura i columnes coronades per capitells gravats amb adornaments de flora romànica i volutes corínties, ha estat reproduïda al Poble Espanyol, de Barcelona.
Dins, destaca l'arc triomfal que separa el presbiteri de la nau (9 m. d'altura per 5,20 d'amplada), recolzat en dues columnes de gres que tenen capitells esculpits, molt interessants. El del costat de l'Evangeli evoca l'església militant. El de l'Epístola glossa el pregó pasqual. El fris de l'absis té gravats dibuixos en forma de palmeta tancada dins un cercle.
La part de l'absis ha estat restaurada molt encertadament. Al fons, apareixen cinc capelletes senzilles i de poca profunditat. L'altar rústec, simple, s'alça dalt la modèstia del presbiteri, i per les finestres, en forma d'espitllera, entra una llum lleugerament daurada.
Els matins, quan tot el llac reverbera al sol, i l'aire de fora és una cosa calenta i feixuga, Santa Maria de Porqueres, ombrívola, amb una frescor contrastant, és un racó protector i amable. No sé per què, però a Porqueres em costa molt de resar. Sembla que la fascinació de la pedra nua i immemorial, que la vivacitat de la llum, que, més que entrar, s'endevina a fora, siguin absorbents, aclaparin l'esperit.
De lluny, em fixo en els xiprers del petit cementiri, més alts que el campanar de l'esglesiola que és al costat.
Es projecten ben drets, una mica espellingats, negrosos, dins la claror de cendra de la tarda.
Penso en la terra que els alimenta, ben adobada.
Xiprers amunt,
la pols s'enfila, lenta,
cap a la llum.
Altres indrets de Porqueres: