Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La tradició situa el naixement d'Emeri a Narbona al segle VIII, fill de Baldiri i de santa Càndida. Tot i que el seu pare era noble, Emeri va refusar la vida militar i va voler seguir la religiosa, retirant-se com a anacoreta. Cridat per Carlemany, l'acompanyà en la seva campanya contra els musulmans a terres de Girona. Emer es va establir a Banyoles, on la tradició, que avui s'ha demostrat incorrecta, deia que va fundar el monestir benedictí de Sant Esteve. Es retirà a una ermita propera a la riera de la Farga, a Santa Esteve de Guialbes, municipi de Vilademuls, on va viure com a eremita i on va morir entre el 800 i el 827.
L'església de Sant Esteve, a banda de la famosa arqueta de Sant Martirià conté diverses obres d'art ben singulars: el retaule de la Mare de Déu de l'Escala, de mitjans segle XV, els capitells de l'antic claustre romànic i una col·lecció de pintures que van del segle VI al XVIII. El text que proposem llegir a fora, tenint a la vista la façana del temple, és d'Antoni Rigau i tracta de l'enigmàtica presència d'un vaixell antic en una làpida blanca sota l'ampit d'una finestra.
Sota l'ampit de la finestra que s'obre a tocar la carenera del teulat del temple, hom hi pot veure una làpida blanca, amb un relleu esculpit. Pot distingir-se, des de baix, la figura d'un vaixell antic.
Quan i per què va ser col·locada en un punt tan vistent?
No es coneix —no conec— cap cita, ni referència històrica al respecte. Possiblement, els estudiosos de casa, i els forasters, l'han considerat com un integrant anecdòtic, d'escàs interès. No obstant, el poble s'ha preguntat, des d'anys i panys, pel seu significat. Probablement va ser-hi fixada —com a simple ornamentació— quan es va refer la façana (1530). Aneu-ne, però, a indagar la procedència...
D'altra banda, no és aquesta la incògnita que cerquem esclarir. Anem al cas: la tradició local quasi dóna per cert que la «pedra del barco» indica —ni més ni menys— el nivell de l'aigua de l'estany.
(Altres versions baixen el llistó fins al centre del rosetó o rosassa. Amb menys freqüència, trobem algú que relaciona el nivell lacustre amb la placa de la «creu de Sant Benet», encastada al sòcol del campanar. Tots —com es veurà— apunten massa enlaire.)
Els càlculs i comprovacions sobre el terreny, practicats no fa gaire —per l'amic i professor E. Sanz— amb l'objectiu concret de completar eficientment aquestes notes, demostren netament que l'altitud de la superfície de l'Estany —a nivell normal— no arriba ben bé a la punta del timpà de la portalada gòtica.
En un treball que es publica en aquest mateix Cartipàs, el professor Sanz ho exposa i demostra que la tradició centenària no té fonament.
La culpa, si algú la tingués, caldria atribuir-la a la suggestiva estampa nàutica de l'embarcació i a qui ordenà col·locar «la pedra del barco» en un lloc tan preferent com insòlit.
Altres indrets de Banyoles: