Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Es tracta d'una plaça relativament recent i que es va urbanitzar en motiu de l'establiment de l'Ajuntament a la Pia Almoina, amb la finalitat de dignificar la zona i construir una plaça adequada per a un consistori. Comunica dos dels carrers més estrets de la ciutat: el de la Paraireria i el de les Escrivanies, que recorden la concentració gremial pròpia de l'Edat Mitjana, això és, els artesans del paper i de l'escriptura. Avui (i històricament) es coneix com a Plaça de la Font precisament perquè s'hi ubica una font des que l'abat va concedir fer-hi arribar l'aigua el 1636. L'actual és una restauració a partir de l'obra que s'hi va construir durant el segle XIX. A la banda est hi ha una placa que recorda l'estada del 18 al 22 de juliol de 1884 de mossèn Jacint Verdaguer a la vila. És, doncs, el lloc adequat per llegir la carta d'agraïment que el poeta envià a Joaquim Morelló, farmacèutic establert a la Plaça dels Turers, que fou un dels amfitrions d'aquells dies. També recull l'impacte de l'aparició del poema Canigó i de la vetllada i lectura que en feren al Foment de Banyoles. Completarem la crònica de l'estada amb el testimoni d'un altre banyolí que recollí Valeri Serra i Boldú en la seva biografia i, finalment, un fragment de Jaume Farriol que contextualitza el lloc històricament.
5 de febrer de 1886
Molt senyor meu i amic: he llegida amb molt gust l'afectuosa carta que V. em dirigeix, amb motiu de ma llegenda pirenaica.
Lo ser fill d'aqueixes muntanyes ha fet que V la trobàs millor.
Gràcies mil per lo que d'ella li plàcia llegir en la vetllada del Foment de Banyoles. Sento que los pocs versos que he dedicat a aqueixa estimada vila no valgan més, però he volgut que figuràs, especialment, en mon poema.
Des d'avui me serà encara més grata per tenir-hi un amic més, com V el tindrà en esta, que ho és de cor.
Jacinto Verdaguer Pbre
En ésser a Girona, m'escriu en Joaquim Hostench, de Banyoles, puja a un dels cotxes d'en Sala que hi havia allavors, i en arribar a la nostra vila, sense cap recomanació va demanar al conductor del cotxe que li indiqués una casa de dispeses modesta i apartada del centre de la vila; el cotxer va fer-lo acompanyar a la casa on va estatjar-se. A l'arribar-hi va demanar que li fessin una vida frugal i manà treure un matalàs del llit.
A la dispesa va fer-los l'efecte de que tenien un capellà de pagès, mes a l'enterar-nos nosaltres de la seva vinguda, vàrem ser molts els de la vila i de la colònia de forasters que acudírem a visitar-lo.
Tots els dies sortíem amb ell a barquejar per l'estany, que l'entusiasmava, i a fer excursions amb D. Pere Alsius, mossèn Simón, germans Perpinyà, P. Sellarès, escolapi, un servidor de vostè i algun altre senyor que no recordo. D'aquí va anar al Mont des d'on va enviar-nos la poesia.
La plaça de la Font, com dèiem, és el lloc on acaba el carrer de les Escrivanies. És una plaça petita, proporcionada a l'estretor dels carrers que en surten. Com per exemple el carrer Paraireria, que és el més curt i estret de la ciutat i que és citat des de l'any 1301. Els paraires (treballadors de la llana) li van donar nom.
La plaça de la Font, amb la seva insignificança/a aparent, té un paper molt important en el drama històric i polític de la ciutat de Banyoles. Des de l'any 1303 fins al 1928, va radicar-hi l'edifici principal, el cervell del poble: la Casa de la Vila. Per això havia estat coneguda des del segle XVII amb el nom de plaça de la Vila (abans era la plaça Mitjana).
La Casa de la Vila, que va començar a existir jurídicament quan l'abat Vallespirans va donar la independència administrativa als seus vassalls en aquell històric any 1303, va venir a instal·lar-se en aquest edifici, que també fou conegut amb el nom de "Pia Almoina". La "Pia Almoina" no existia pas únicament a Banyoles. Era una institució benèfica medieval molt arrelada a la nostra terra.
Altres indrets de Banyoles: