Autor:
Salvador Oliva i Llinàs
Obra:
Retalls de sastre
, 1988
Elegia a l'estany (fragment)
Així puc fer present, sense destorbs interns,
aquella moderació de l'aigua
que arriba, inconeguda, per corrents subterranis
oberts a la increïble persistència
del temps i la foscor, buscant saltants ocults
i confegint enigmàtics passatges
que mai ningú no ha vist. De vegades se'm mostra
abnegada i oberta, i finalment
submisa a tots els jocs de la revolta
discreta de la llum, amb transparències
noves a cada tomb de les estacions:
s'alia amb elements astrals, s'acull
als trajectes del sol i a l'ombra dels joncars;
es lliura al plàcid i també cruel
esclat primaveral, com una jove amant.
S'altera quan s'hi llancen, a 1'estiu,
cossos adolescents, portats a obrir el desig
més endins dels miratges vulnerats
dels seus propis reflexos, i va seguint, seguint
les transformacions de la tardor,
els cromatismes vegetals del seu imperi,
i es prepara a adoptar la rectitud
del gel i de la neu, quan l'hivern se'ns acosta
amb el pes de la neu i l'esperança.
Aquell recer, voltat de plàcides muntanyes
(construccions que sempre li desvien
l'inevitable crit del mar), tot aquest món
girat d'esquena al món, tot aquest àmbit,
va seduir, any rere any, amb lentitud,
el dòcil esperit que imaginava
belleses que els sentits mai no coneixerien.
