Balneari de la Puda

Municipi:Banyoles
Coordenades: 42.111220, 2.752942

El Balneari de la Puda, també anomenat  de manera metonímica Font Pudosa o La Puda, va ser bastit el 1862 al costat de la font d'aigua sulfurosa càlcica freda que li dóna nom. En l'actualitat es troba en un estat ruinós. El 2014 es va crear l'associació «Els amics de la Puda» amb l'ànim de reactivar el paratge de la font. Hi ha esments escrits de la Font Puda des del segle XV. La seva aigua s'utilitzava amb finalitats curatives i fins i tot va ser comercialitzada en temps moderns. L'any 1829 l'ajuntament construí una font artificial i una placeta pública. Inicialment el balneari era solament una senzilla caseta amb un parell de banyeres (1847). Després, a causa de l'èxit assolit es va construir una nova font i l'edifici actual (1862). Tot plegat va significar els inicis del turisme a Banyoles.

Nombrosos han estat els autors que han situat accions de les seves obres  en aquest indret: Carles Bosch de la Trinxerià hi acabà el periple viscut des de la la Jonquera com a presoner dels carlins; el text de Narcís Oller evoca la descoberta de Banyoles per part dels pintors i ciutadans barcelonins; Antoni Rigau evoca la possibilitat que Eugeni d'Ors hi fes estada, de camí cap al mas Esparregueres del seu amic Josep Maria Capdevila, evoca l'ambient del lloc i parla de la cansalada, dolç de brioix recobert de sucre fos que li dóna una semblança amb un tros de cansalada, típic de la Pontpudosa; Joan Perucho hi ambienta un episodi de les Històries apòcrifes en què Joan Maragall i altres il·lustres barcelonins visiten el lloc ple de burgesos estiuejants; J. N. Sanateulàlia hi situa un episodi central de Terra negra en el transcurs de la tercera guerra carlina; Josep Maria Fonalleras evoca un estada familiar al balneari i, finalment, Núria Esponellà, a La dona d'aigua, hi situa dos passatges de la novel·la.