Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La zona de les Deveses de Salt, menystinguda per la major part de saltencs durant les dècades dels setanta i vuitanta del segle passat, a causa de la degradació de l'espai per part de la contaminació de les aigües del riu Ter, s'ha convertit en un espai d'oci i esplai d'ençà que, en els darrers anys, se n'ha recuperat l'ecosistema. És un espai natural de gran superfície majoritàriament poblat per plantacions d'arbres (hi dominen els pollancres i els plàtans) que s'estén tota vora del riu Ter, al seu pas pel municipi, i que exerceix com a veritable pulmó del poble. El pla dels Socs és un espai reduït a l'interior de les Deveses, recuperat per a l'ús públic i com a zona d'esbarjo, emmarca un dels episodis decisius de l'acció d'En la pell d'un mort, de Xevi Sala, de la qual en podem llegar dos fragments prop de la Font del Paradís, on hi ha soterrat el cos de la víctima.
Trucada al mòbil. Corbera, on ets? La veu d'en Medina es tallava. Saps on és el pla dels Socs? Vine de seguida, han trobat una noia morta i em penso que es la cambrera búlgara.
Al pla dels Socs s'hi arribava per una carretera mal asfaltada que en l'últim tram es convertia en un camí de polseguera. Als anys vuitanta allò era un abocador a cel obert on la gent de Salt hi llençava de tot. La tossuderia dels Amics de les Deveses i l'empenta dels ajuntaments democràtics ho havien transformat en un parc públic arran del Ter amb bancs, taules i bones ombres on ara la gent organitzava berenades i anava a passejar-hi els gossos. Els fars del meu cotxe dibuixaven contra el cel de la nit les ombres desfigurades dels arbres i em mostraven roderes recents marcades a terra. Al final, el camí s'obria a una clariana on hi havia tot de cotxes de la policia aparcats, que amb els llums silenciosos del sostre esquitxaven l'arbreda que conduïa al riu. Vaig aparcar i un company em va dir són allà baix, a la font. El rètol semblava una broma de mal gust: «Font del Paradís. Aigua no apta per al consum humà». El cos era a dins d'una perita barraca de pedra restaurada que hi havia just al cantó de la font, il·luminat pel focus portàtil de la comissió judicial. A l'entrada, una reixa amb un cadenat trencat. L'han morta a un altre lloc i després l'han dut fins aquí, em va dir en Medina. Després va afegir: arma blanca, tres ganivetades fondes al ventre, li han arrencat les dents. El cos de la noia jeia corbat contra una cantonada. Qui l'havia arrossegat fins a aquell lloc l'hi havia llançat sense manies. En caure, el cap li havia petat contra la paret i havia quedat en una posició rara, com una peça mal enganxada en un cos equivocat. Al voltant del cadàver hi havia deixalles i excrements, potser d'animal. La barreja de pudors marejava, vaig sortir a respirar. Els funcionaris del jutjat intercanviaven comentaris en veu baixa. A pocs metres, el Ter baixava ple i la força de l'aigua arrossegava corrent avall el so de les converses. Sense tocar-lo, podies notar la fredor glaçada del riu.
A les Deveses hi vaig arribar corrents, suat com un cavall. En una de les taules hi havia una colla de sud-americans que semblava que celebraven alguna cosa, potser l'aniversari d'una criatura. Aprofitaven les restes de llum de la tarda al marge de l'enrenou que es vivia no gaire lluny, rient i menjant al voltant de la font. Quina putada, no n'havien de fer res del que jo venia a buscar. Vaig tirar pel dret, com si no hi fossin. Després d'arraconar les roques, vaig començar a gratar la sorra com un beneit. Ara trobava a faltar la pala. Ells em miraven encuriosits però sense gosar dir-me res. A les fosques aquell m'havia semblat un indret prou segur, ara em penedia de no haver-ne triat qualsevol altre. Ja tenia els dits encetats, per fi vaig palpar la bossa. Visca, vaig sentir que cridaven els nens, i em vaig pensar que m'aplaudien a mi. En girar-me, vaig comprovar que els havien portat el pastís i estaven a punt d'apagar les espelmes.
Altres indrets de Salt: