Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La sèquia Monar, que pren les aigües del riu Ter a l'alçada de "La Pilastra" a Bescanó, travessa la ciutat d'Est a Oest, abocant finalment les aigües a l'Onyar ja dintre de Girona, prop del pont de Pedra. Documentat l'any 823, el més segur és que aquest rec que ja surt esmentat els segle IX, sigui originari de l'època romana, ja que aquests dominaven perfectament aquesta tècnica hidràulica. Al segle XIX, la sèquia va afavorir la construcció de fabriques tèxtils en detriment de l'ús agrícola. Al XX, diverses centrals hidroelèctriques (Montfullà, Salt i Girona) aprofiten la força motriu de l'aigua que afavoriren l'electrificació de les fabriques Coma Cros i Gassol. És, precisament, en el cabal d'aquesta sèquia al seu pas per la darrera de les indústries citades, on els protagonistes d'En la pell d'un home, de Xevi Sala, hi descobreixen el cos d'un home mort que, enigmàticament i oficialment, correspon al pare que acompanya el seu fill i acaba de sortir de la presó. Situats en el pont que creua el canal podem llegar el fragment de la novel·la que descriu aquesta situació.
El vent que vinclava les canyes de la riba arrossegava també plàstics i cartrons pels carrers. Agafat a la barana, notava com ens picava l'esquena i ens bufava la roba. Tot d'una, va collir de terra un paper que la ventada feia córrer. El va llegir i me'l va ensenyar: «Vota Nació Nostra. Catalunya no és musulmana». Després se'l va guardar a la butxaca i va respirar fondo. Des de l'altra banda del parc de les Deveses arribava una olor industrial de cafè. El confortava, es notava que li era familiar. Un torrent cabalós sempre et convida a acostar-t'hi més. Cada cop més a prop, la mà estirada, a punt de tocar l'aigua. Pare, has vist allò? El crit li va destarotar els pensaments. Sí, ho havia vist. Sota el petit pont que travessava el rec i conduïa als horts treballats, l'aigua feia ballar una màniga. A dins de la màniga, una mà. Un glop va desencallar la màniga i de sota el pont en va començar a sortir una forma humana. Un altre glop i el cos sencer va baixar bressat pel corrent. Era un home, ho vam poder veure bé mentre passava davant nostre. Panxa enlaire, despullat. El cap, verd de llot, els ulls mig mossegats pels cucs que devien habitar el canal. Un segon després, ja se l'havia endut el rec. No hem vist res, entesos?, va manar ell. I, sobretot, no li explicarem a ningú que ho hem vist, ho va reblar tot seguit alçant la veu, sense saber que, d'alguna manera, era el seu propi cadàver el que acabàvem de veure passar.
Altres indrets de Salt: